No sabia com explicar-vos que jo estava de dol per la pèrdua, el vint i quatre d’octubre d’aquest 2010, d’una gran amiga: Maria Pilar Torra.
He llegit totes les entrades de http://espiria11.blogspot.com/ amb vivències de Maria Pilar Torra escrites des de la sensibilitat, l’observació i el respecte, d’estima i simpatia vers els seus i tot el que vivia, plenes de poesia, amb fotografies adients i amb apunts de viatges i continguts de llibres de la biblioteca paterna. Llegiu-lo, si podeu!
Jo n’he sortit desprès de la seva lectura molt commoguda, més enyorada per no poder compartir l’amistat amb la meva amiga Pilar però més reconfortada pel sentit que ha donat a la seva vida.
El dolor s’ha d’anar paint i la seva estimada família i amics tot just comencem.
La Pilar inspirava confiança tant bon punt la coneixies, per a mi era una bona amiga i una amiga amb totes les qualitats: lleial i comprensiva, amb gran dosis de serenitat, discreció, bon humor i prudència, qualitats fruit de la seva intel•ligència i per l’ilusió de fer el bé.
Amb un somriure i una capacitat d’escolta fora del que és normal sempre estava disponible per fer un favor a la seva estimada família, als alumnes de l’institut, companys de feina i amics.
Amb força de voluntat i el suport i la companyia i presència constant del seu marit, fills germanes i metges va lluitar per vèncer el càncer.
Esperem que, per haver-la conegut i, gràcies al seu testimoni de fortalesa humana i cristiana, siguem tots plegats una mica millors. Em quedo amb les paraules que ella mateixa escrivia al seu blog al sortir de l’enterrament d’un familiar:
“És dolça la mort quan, com en aquest cas, ens empeny a donar gràcies a Déu per la vida de la persona que ens deixa i que ens ha fet una mica millors”.
