<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565</id><updated>2012-01-27T03:08:21.463-08:00</updated><title type='text'>Victòria Cardona</title><subtitle type='html'></subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>38</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-3251553224926805183</id><published>2012-01-27T02:56:00.001-08:00</published><updated>2012-01-27T03:01:49.899-08:00</updated><title type='text'>Enseñarás a volar...</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-vcRG-A5WJXk/TyKDIcSt6xI/AAAAAAAAAJE/AVD1jGVNOcM/s1600/pajaros-14-500x375.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-vcRG-A5WJXk/TyKDIcSt6xI/AAAAAAAAAJE/AVD1jGVNOcM/s320/pajaros-14-500x375.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5702264259261360914" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Teresa de Calcuta nos deja este escrito para ayudarnos a comprender que en educación de los hijos o de los alumnos lo que importa es el testimonio y la manera de ser y hacer de los padres.&lt;br /&gt;Los valores se contagian por el ejemplo. Las mil y una palabras que digamos no tendran nunca la misma fuerza que vivir el respeto y no cortar iniciativas de nuestros hijos:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;Enseñaras a volar, pero no volarán tu vuelo. &lt;br /&gt;"Enseñarás a soñar, pero no soñarán tu sueño. &lt;br /&gt;Enseñarás a vivir, pero no vivirán tu vida. &lt;br /&gt;Sin embargo en cada vuelo, &lt;br /&gt;en cada sueño, &lt;br /&gt;en cada vida, &lt;br /&gt;perdurará siempre la huella del camino enseñado.” &lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Intentemos ser ambiciosos en la educación en la libertad de los nuestros. Tengamos esperanza.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-3251553224926805183?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/3251553224926805183/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2012/01/ensenaras-volar.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/3251553224926805183'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/3251553224926805183'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2012/01/ensenaras-volar.html' title='Enseñarás a volar...'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-vcRG-A5WJXk/TyKDIcSt6xI/AAAAAAAAAJE/AVD1jGVNOcM/s72-c/pajaros-14-500x375.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-1622120817062390333</id><published>2012-01-01T02:25:00.001-08:00</published><updated>2012-01-01T02:27:10.455-08:00</updated><title type='text'>Feliz 2012</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-y01oxxowvfY/TwA0tDyTyQI/AAAAAAAAAI4/sCeoN25JY-8/s1600/407744_327634647261380_100000445436237_1148773_1409713380_n.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 179px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-y01oxxowvfY/TwA0tDyTyQI/AAAAAAAAAI4/sCeoN25JY-8/s320/407744_327634647261380_100000445436237_1148773_1409713380_n.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5692607877711382786" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Feliz 2012&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tenemos una libreta en blanco para estrenarla con nuevos propósitos. Cuando termina el año hacemos un balance del 2011 e intentamos mejorar:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Empecemos el año 2012 con optimismo. Sin desánimo, sin miedos, con mucho amor y con esperanza. Vivamos con empatía la amistad, el trabajo y, sobre todo, nuestra familia. &lt;br /&gt;Lo que procuramos hacer con honestidad “contagia” nuestro ámbito y entorno aunque a menudo no veamos resultados inmediatos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¡Feliz 2012, con ánimos renovados y con mucha esperanza!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-1622120817062390333?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/1622120817062390333/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2012/01/feliz-2012.html#comment-form' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/1622120817062390333'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/1622120817062390333'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2012/01/feliz-2012.html' title='Feliz 2012'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-y01oxxowvfY/TwA0tDyTyQI/AAAAAAAAAI4/sCeoN25JY-8/s72-c/407744_327634647261380_100000445436237_1148773_1409713380_n.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-9170089623582860813</id><published>2011-12-16T08:04:00.000-08:00</published><updated>2011-12-16T08:16:01.489-08:00</updated><title type='text'>FELIZ NAVIDAD</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-ez44Yb-0-jY/Tutt-HwrjwI/AAAAAAAAAIg/ozk86mye2ts/s1600/Cristina%2BLosantos.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 311px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-ez44Yb-0-jY/Tutt-HwrjwI/AAAAAAAAAIg/ozk86mye2ts/s320/Cristina%2BLosantos.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5686759868487929602" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En Navidad gocemos de una buena mesa y de una buena sobre mesa donde la conversación fluya ligera y llena de cariño como nos enseña el misterio de Navidad.&lt;br /&gt;En la ilustración adjunta de Cristina Losantos tenemos elementos esenciales para vivir la Navidad, tales como el pesebre. Un pesebre para hablar y cantarle villancicos al Niño, un pesebre para hacer caminar a los Reyes, un pesebre con unos pastores que con humildad se presentan los primeros a visitar a Jesús. Para ellos y para los siguen a Jesús resuena claro el mensaje de navidad: &lt;br /&gt;&lt;strong&gt;“Gloria a Dios en las alturas y paz a los hombres de buena voluntad”.&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Contemplemos la Navidad y aprendamos a compartir cariño y bienes materiales. Demos importancia a las reuniones familiares de estos días:&lt;br /&gt;Muchos pensamos que sentarse juntos durante la comida es un elemento de cohesión familiar y social y a la vez una buen elemento de educación de nuestros hijos y nietos. Es este el espacio de reunión, de la tertulia y del reposo familiar en el cual no sólo debemos dar importancia a la forma de coger los cubiertos, sino a valores más fundamentales como el qué el joven tenga su iniciativa por ceder la fruta que le gusta más a un hermano o a un invitado, o a saber escuchar y no interrumpir con voz fuerte o esperarse a levantarse de la silla hasta que todos hayan acabado. Paciencia, generosidad y esfuerzo quedan bien patentes sencillos ejemplos de la convivencia cotidiana.&lt;br /&gt;Algunos recordamos el argumento de la película “El festín de Babette”, de la escritora danesa Karen Blixen, interpretada genialmente por aquellos comensales que no sabiendo ni el nombre de lo que comen (menos el coronel) van suavizando sus formas de hablar, se duelen de haber enojado a los demás y se llena toda la mesa de miradas de complicidad, de perdón, de amor y de agradecimiento a las dos hermanas que han quedado solteras para ocuparse de la comunidad que los había legado su padre difunto. Para Babette la cocina es un arte con el cual es capaz de otorgar la felicidad a las personas que disfrutan de sus platos...”&lt;br /&gt;Para los padres debe ser un objetivo pequeño pero interesante. Procuremos hacer una comida diaria sea el desayuno o la cena cada sentados en torno de la mesa para establecer diálogos y para encontrar en el calor del hogar todos los vínculos afectivos que refuerzan la autoestima de todos los miembros de la familia para andar con seguridad por la vida. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;FELIZ NAVIDAD.&lt;/strong&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-9170089623582860813?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/9170089623582860813/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/12/feliz-navidad.html#comment-form' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/9170089623582860813'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/9170089623582860813'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/12/feliz-navidad.html' title='FELIZ NAVIDAD'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-ez44Yb-0-jY/Tutt-HwrjwI/AAAAAAAAAIg/ozk86mye2ts/s72-c/Cristina%2BLosantos.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-1763125688730493188</id><published>2011-12-05T08:57:00.001-08:00</published><updated>2011-12-05T09:01:11.047-08:00</updated><title type='text'>Tiempo de ocio</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-PGFgBriWNyk/Ttz4EJeLJrI/AAAAAAAAAIU/6x6CSIEHLik/s1600/cubiertconci.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 215px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-PGFgBriWNyk/Ttz4EJeLJrI/AAAAAAAAAIU/6x6CSIEHLik/s320/cubiertconci.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5682689579980367538" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Claves para el tiempo de ocio&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A los abuelos:&lt;br /&gt;•• Cuando nuestros nietos pasen alguna temporada larga con nosotros, es imprescindible establecer unas reglas de juego y que colaboren en las tareas del hogar.&lt;br /&gt;•• Expliquémosles a nuestros hijos y nietos recuerdos personales&lt;br /&gt;de los antepasado valorando lo que hicieron por nosotros y así fomentaremos el valor del agradecimiento.&lt;br /&gt;•• Dediquemos espacios de nuestro tiempo para ir con los nietos de excursión, al cine o celebrar juntos cualquier actividad atractiva.&lt;br /&gt;•• El verano es para coger fuerzas, pasárselo bien y reír con los&lt;br /&gt;hijos y los nietos.&lt;br /&gt;•• Invitemos a todos los hijos y nietos a pasar el día para aportar&lt;br /&gt;más comunicación entre los primos y los tíos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;A los padres:&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;•• El verano acostumbra a ser tiempo de conocimiento de culturas&lt;br /&gt;diferentes de las nuestras, hacerlo observar a los hijos para aprender a ser respetuosos con todas las personas con ideologías diversas.&lt;br /&gt;•• El tiempo libre es una oportunidad excelente para ampliar&lt;br /&gt;las amistades y vivir la sociabilidad.&lt;br /&gt;•• El tiempo de ocio es tiempo de descanso, de relajación y de diálogo. Es recomendable estar al aire libre, no ver televisión y, si es posible, huir de viajes largos y de grandes aglomeraciones.&lt;br /&gt;•• El tiempo de vacaciones es para todos los miembros de la familia. Planifiquémoslas con anterioridad previendo las preferencias&lt;br /&gt;de todos.&lt;br /&gt;•• Acostumbremos a los hijos a detenerse y contemplar. Una de&lt;br /&gt;las finalidades de las excursiones a la montaña es la de maravillarse&lt;br /&gt;con la naturaleza.&lt;br /&gt;•• Si los nietos se han quedado con los abuelos, no digamos cuando los vayamos a recoger: «Es que vosotros los malcriáis».&lt;br /&gt;•• La televisión no es la cuidadora electrónica. Es necesario&lt;br /&gt;prever los programas pactando con los hijos adolescentes y&lt;br /&gt;valorando los contenidos.&lt;br /&gt;•• Los juegos de mesa para compartir entre padres e hijos son&lt;br /&gt;esenciales y «desenganchan» de la televisión y de los videojuegos,&lt;br /&gt;que se han de utilizar con previsión y medida.&lt;br /&gt;(Estas claves están extraídas de mi libro &lt;em&gt;"Conciliar la vida familiar"&lt;/em&gt;, de Editorial Styria) Una guia para las relaciones intergeneracionales (en catalán "Som avis", editado por Columna.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-1763125688730493188?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/1763125688730493188/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/12/tiempo-de-ocio.html#comment-form' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/1763125688730493188'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/1763125688730493188'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/12/tiempo-de-ocio.html' title='Tiempo de ocio'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-PGFgBriWNyk/Ttz4EJeLJrI/AAAAAAAAAIU/6x6CSIEHLik/s72-c/cubiertconci.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-4191096737819257042</id><published>2011-11-12T03:01:00.000-08:00</published><updated>2011-11-12T03:52:47.450-08:00</updated><title type='text'>Ser consejero, no mandón</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-wh-rxOQbLlQ/Tr5S_rFb2OI/AAAAAAAAAG0/gNaQllAAYbY/s1600/Frontal_Qui_Mana_Aqu%25C3%25AD_2a.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 203px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-wh-rxOQbLlQ/Tr5S_rFb2OI/AAAAAAAAAG0/gNaQllAAYbY/s320/Frontal_Qui_Mana_Aqu%25C3%25AD_2a.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5674063834384160994" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-PpC9ZwJACCQ/Tr5SW6JYv4I/AAAAAAAAAGo/uHJ5u07vI-E/s1600/DSC_0779.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-PpC9ZwJACCQ/Tr5SW6JYv4I/AAAAAAAAAGo/uHJ5u07vI-E/s320/DSC_0779.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5674063134052630402" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Ser consejero, no mandón&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;“No se puede ser a la vez tirano y consejero”, &lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;dice Gandalf en &lt;em&gt;“El Señor de los anillos”. &lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una frase como esta ya nos predispone a entender que no hemos de tiranizar a los hijos sino acompañarlos. Bien que apreciamos nuestra libertad personal; todos nos enojamos cuando nos presionan, nos controlan o nos quieren organizar. ¿Por qué no nos aplicamos este pensamiento y valoramos las diferentes maneras de actuar de nuestros hijos para ser más sus amigos y consejeros que mandones? &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;strong&gt;Si es necesario dar nuestra opinión para evitar un mal, lo tendremos que hacer; pero, si queremos ser personas prudentes y discretas, no nos tendríamos que permitir el lujo de invadir espacios que no nos corresponden, ni haría falta dar nuestra opinión de todo al hijo adolescente, a un familiar, al compañero o al amigo. Si lo hiciéramos, quizá coartaríamos su iniciativa y su libertad y no seríamos lo bastante respetuosos con su intimidad&lt;/strong&gt;.&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Los padres, antes de tomar una decisión, tenemos que preguntar y asesorarnos. No es conveniente ir tan seguros y prepotentes por la vida que parezca que no necesitamos nada de nadie (aquello de “… a mi nadie tiene que decirme cómo tengo que educar a mi hijo”). &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si no escuchamos nos equivocaremos: quizás aquella vecina a la que dejamos el niño cuando precisamos salir sin él y ve cómo juega y se comporta con sus amigos, nos podría dar algunas ideas para saber tratarlo mejor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No seamos dogmáticos; hoy, para convivir armónicamente con los que nos cobijamos bajo el mismo techo, tenemos que saber captar las distintas sensibilidades para no quedarnos con prejuicios, etiquetas o criterios desfasados, sobre el día a día de nuestros hijos en la escuela o en el tiempo de ocio.&lt;br /&gt;Una fotografia que ilustra "esta entrada" perteneces a mi libro sobre autoridad y libertad responsable editado en catalán.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-4191096737819257042?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/4191096737819257042/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/11/ser-consejero-no-mandon.html#comment-form' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/4191096737819257042'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/4191096737819257042'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/11/ser-consejero-no-mandon.html' title='Ser consejero, no mandón'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-wh-rxOQbLlQ/Tr5S_rFb2OI/AAAAAAAAAG0/gNaQllAAYbY/s72-c/Frontal_Qui_Mana_Aqu%25C3%25AD_2a.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-1522936487273254219</id><published>2011-10-05T07:52:00.000-07:00</published><updated>2011-10-05T08:35:20.719-07:00</updated><title type='text'>Premio Bloc Cataluña 2011</title><content type='html'>&lt;strong&gt;Premio bloc Cataluña 2011&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hoy imágenes.La primera con estos "gigantes, engalanados para el acto, en la puerta principal de la Sala de Cultura de la Seu de Urgell.&lt;br /&gt;El resto de recuerdos, rodeada de personas jóvenes en un ambiente festivo que os recomiendo valorar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-I2ybUzvqxNc/Tox0lvyqRDI/AAAAAAAAAGM/7bw_tXFJqek/s1600/Imagen%2B065.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-I2ybUzvqxNc/Tox0lvyqRDI/AAAAAAAAAGM/7bw_tXFJqek/s320/Imagen%2B065.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5660027023530804274" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-Xt2BIDCGXdk/Tox0NCFqPiI/AAAAAAAAAGE/szWB9jYkdKM/s1600/Imagen%2B060.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-Xt2BIDCGXdk/Tox0NCFqPiI/AAAAAAAAAGE/szWB9jYkdKM/s320/Imagen%2B060.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5660026598945603106" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-Il41e3RKwTc/Toxz4N6TIrI/AAAAAAAAAF8/fE9Ly_CuAYg/s1600/Imagen%2B057.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-Il41e3RKwTc/Toxz4N6TIrI/AAAAAAAAAF8/fE9Ly_CuAYg/s320/Imagen%2B057.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5660026241341924018" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-o9AxD4fedqE/ToxzQji31hI/AAAAAAAAAF0/ocpxrNWAGRY/s1600/Imagen%2B064.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-o9AxD4fedqE/ToxzQji31hI/AAAAAAAAAF0/ocpxrNWAGRY/s320/Imagen%2B064.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5660025559954478610" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-NZBmgHXs6fg/ToxyKzhmsdI/AAAAAAAAAFs/6hz1JJSAEMo/s1600/Imagen%2B069.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-NZBmgHXs6fg/ToxyKzhmsdI/AAAAAAAAAFs/6hz1JJSAEMo/s320/Imagen%2B069.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5660024361653285330" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El bloc &lt;a href="http://criatures.ara.cat/laconvivenciauntrencaclosques/"&gt;"La convivència, un trencaclosques" &lt;/a&gt;(La convivencia un rompecabezas) que trata de educación, adolescencia, vida de familia y de temas realacionados con la convivencia en familia ha recibido el premio ganador en la categoria: EDUCACIÓN en los premiso otorgados por la Asociación Stic.cat de Cataluña. El acto se realizó en la Sala de Cultura de &lt;a href="http://www.turismeseu.com/infoseu.asp"&gt;La Seu de Urgell. &lt;/a&gt;. La Seu, un magnífico marco, elegido por los organizadores para la entrega de los premios. &lt;br /&gt;Os dejo,estas fotografías para ver que los blocs tienen mucho éxito. La participación fue de medio millar de blocs en distintas modalidades y los premiados muy felices por el privilegio de ser reconocidos.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-1522936487273254219?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/1522936487273254219/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/10/premio-bloc-cataluna-2011.html#comment-form' title='7 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/1522936487273254219'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/1522936487273254219'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/10/premio-bloc-cataluna-2011.html' title='Premio Bloc Cataluña 2011'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-I2ybUzvqxNc/Tox0lvyqRDI/AAAAAAAAAGM/7bw_tXFJqek/s72-c/Imagen%2B065.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>7</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-1314011510206003333</id><published>2011-09-30T14:57:00.000-07:00</published><updated>2011-09-30T15:06:58.552-07:00</updated><title type='text'>Tres alegrías</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-ylneGgg_2Mw/ToY7o2lsqII/AAAAAAAAAFk/fApapNWjCKI/s1600/som-avis-2.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 100px; height: 157px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-ylneGgg_2Mw/ToY7o2lsqII/AAAAAAAAAFk/fApapNWjCKI/s320/som-avis-2.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5658275554872043650" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Tres alegrias&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;“De puntillas y boquiabiertos, miramos los abuelos de todo el mundo el nacimiento de un nieto. Tenemos la curiosidad propia de una vida que comienza y que da continuidad a la nuestra”&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;Victoria Cardona &lt;br /&gt;&lt;em&gt;(“Conciliar la vida familiar”. &lt;/em&gt;Editorial Styria) (“Som avis”. Editorial Mina))&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El año 2008 me editaban en la editorial Mina el libro: &lt;strong&gt;&lt;em&gt;“Som avis”&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt; y posteriormente su traducción al castellano por Editorial Styria: &lt;em&gt;&lt;strong&gt;“Conciliar la vida familiar”, &lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;un título interesante: ¿Quién puede poner en duda que los abuelos somos los mejores conciliadores?  &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Había tenido el gozo de ser abuela y me gustó escribir sobre temas sencillos y sobre temas extraordinarios. &lt;br /&gt;Sencillos, porque si vivimos sin tocar de pies a tierra, podríamos evadirnos de la realidad: adaptarnos a los cambios, aprender a guardar silencio o a no dar consejos si no nos los piden.&lt;br /&gt;Extraordinarios, ya que ver el nacimiento de una criatura que perpetúa  nuestras  raíces no deja de ser un hecho maravilloso. Es una persona que nos da la oportunidad de contemplar el don de la vida y de agrandar nuestra capacidad de amar, que no es poco. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;strong&gt;Entrar en el juego de dar y recibir amor no tiene precio. Y lo que no tiene precio es lo que realmente tiene valor.&lt;/strong&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Estos días he recibido tres cosas que me han llenado el corazón da agradecimiento:&lt;br /&gt;La primera alegría ha sido la reciente edición del libro &lt;strong&gt;&lt;em&gt;Som avis &lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;en la colección LaButxaca (con su cubierta ilustro este post). Este estudio mío y experiencia mía lo tenemos al alcance de todos los bolsillos de padres jóvenes y de abuelos en todas las librerías. Un libro que habla, sobre todo de la comunicación intergeneracional y que puede ayudar a saber vivir con tranquilidad el nuevo rol que toca a padres y a abuelos primerizos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La segunda alegría ha sido recibir de Albert Domènec una entrada en su blog “Piscolabis librorum”. El ella explica extensamente el libro del &lt;strong&gt;año 1934 &lt;/strong&gt;en que el hermano de mi padre Miquel Cardona, (quelus), ilustraba el cuento &lt;strong&gt;&lt;em&gt;“3 al Pol”&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt; (3 en el Polo) de Ángel Ferran y del que os adjunto el enlace.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://http://piscolabislibrorum.blogspot.com/2011/09/3-al-pol-1934-dangel-ferran-i-quelus-un.html"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y, la tercera alegría, es que he quedado finalista en los Premios Blocs Cataluña 2011 con mi bloc “La convivencia, un trencaclosques”. El resultado definitivo se sabrá en la Seu d’Urgell el dia 1 de octubre de 2011. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Deseo que estas pequeñas ilusiones mías os hayan evocado vivencias vuestras igualmente bonitas.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-1314011510206003333?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/1314011510206003333/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/09/tres-alegrias.html#comment-form' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/1314011510206003333'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/1314011510206003333'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/09/tres-alegrias.html' title='Tres alegrías'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-ylneGgg_2Mw/ToY7o2lsqII/AAAAAAAAAFk/fApapNWjCKI/s72-c/som-avis-2.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-4227220353869598899</id><published>2011-09-22T08:16:00.000-07:00</published><updated>2011-09-22T08:25:24.186-07:00</updated><title type='text'>Competir...</title><content type='html'>Habia enseñado siempre a mis hijos que lo importante de un trabajo en equipo o de una competición deportiva era participar. En broma, cuando quería quejarse alguno de los mios ya se adelantaban con un: "-si mamá, ya sabemos que lo importante es participar".&lt;br /&gt;Bien que hubiera aprendido la lección. No hacia falta ganar pero si poner el esfuerzo para que alcanzar el objetivo.&lt;br /&gt;Hoy queria deciros que he quedado finalista en la competición con blocs de Cataluña de este año 2011 en la categoria EDUCACIÓN.&lt;br /&gt;Os dejo el enlace mi bloc... &lt;br /&gt;Me ha hecho ilusión comentarlo con vosotros. Seguir con temas de orientación familiar. Recibir comentarios de padres, poder hablar de los libros que escribo, comunicarme. Esta es la intención de mi bloc.&lt;br /&gt;Hoy os dejo el enlace. Era importante participar:&lt;br /&gt;&lt;a href="http://criatures.ara.cat/laconvivenciauntrencaclosques/"&gt;http://criatures.ara.cat/laconvivenciauntrencaclosques/  &lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-4227220353869598899?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/4227220353869598899/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/09/competir.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/4227220353869598899'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/4227220353869598899'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/09/competir.html' title='Competir...'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-625215242891995805</id><published>2011-09-14T08:34:00.000-07:00</published><updated>2011-09-14T08:38:27.919-07:00</updated><title type='text'>Enfados en la adolescencia</title><content type='html'>&lt;strong&gt;Enfados en la adolescencia&lt;/strong&gt; &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;“Nuestra mayor gloria no consiste en no caer nunca, sino en levantarnos cada vez que caemos”&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;Oliver Goldsmith&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Enseñemos a nuestros hijos adolescentes a dominar sus enfados cuando no obtienen lo que quieren inmediatamente. Conozco muchos matrimonios que acostumbran a ser austeros con sus hijos, aunque tienen medios económicos para adquirir de inmediato lo que deseen, pero les hacen esperar hasta su aniversario o su santo para concederles el regalo que piden. Y aunque pongan mala cara no ceden a sus caprichos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un defecto de los adolescentes de hoy es que exteriorizan con más enfado – por no decir impertinencia - sus deseos. Muchos padres rieron esta gracia de la espontaneidad con demasiada frecuencia cuando estos adolescentes eran pequeños. En algunos aspectos esta espontaneidad es correcta ya que si lo comparamos en épocas anteriores y, si somos positivos, podemos decir que nos tienen más confianza.&lt;br /&gt;Llegaremos a la conclusión que: &lt;strong&gt;espontaneidad, sí&lt;/strong&gt;. &lt;strong&gt;Impertinencia, no. &lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Conviene hacerles ver que las emociones conviene mantenerlas en la justa medida: disgustos desproporcionados,   tristezas excesivamente largas o inmotivadas pueden estar pidiendo, en algún caso, alguna ayuda externa para los padres, del tutor o del psicólogo del colegio. Una ayuda a la que recurriremos después de analizar entre padre y madre su situación con mucho interés para que nos puedan entender mejor. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¿Podría ser que les hemos caído del pedestal?:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Apoyemos en vivir estas &lt;strong&gt;actitudes&lt;/strong&gt;:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1. Que nos vean con defectos. Hacerles ver, con naturalidad, que a nosotros también nos cuesta cumplir con nuestras obligaciones y que cometemos errores. &lt;br /&gt;2. Pedir perdón. Si nos hemos alterado delante de ellos reconocerlo, sin olvidar que “es de sabios, rectificar” y que si se ha metido la pata se quita y recomenzamos. Los adolescentes   necesitan ver que somos humanos y no nos enfadaremos si nos dicen: “¡tu aquel día también...!” Al revés aprovecharemos para hacer broma y reconocerlo.&lt;br /&gt;3. Hacerles entender que confiamos en ellos, a pesar de los pesares. Con el buen espíritu deportivo de: “ahora caigo, ahora me levanto”, padre, madre y adolescente, seguiremos unidos para ganar el mejor partido.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Como siempre, reconocemos que los padres también debemos esforzarnos para regular nuestros enfados y que muchísimas veces estaremos dispuestos a con “perdona hijo, me he equivocado”, &lt;strong&gt;volver a empezar con el optimismo diario&lt;/strong&gt;. La mejor valentia según la frase que encabeza esta pequeña reflexión.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-625215242891995805?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/625215242891995805/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/09/enfados-en-la-adolescencia.html#comment-form' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/625215242891995805'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/625215242891995805'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/09/enfados-en-la-adolescencia.html' title='Enfados en la adolescencia'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-1548460972896041411</id><published>2011-08-29T02:41:00.000-07:00</published><updated>2011-08-29T02:56:18.655-07:00</updated><title type='text'>Entrevista Diario de Tarragona</title><content type='html'>Diari de Tarragona&lt;br /&gt;Dissabte, 30 de juliol de 2011 &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Encuentros literatura&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Victoria Cardona&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-dg3oaL4T70c/Tltgezl_JHI/AAAAAAAAAFc/Bmz7fYnBdDg/s1600/IM000328.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-dg3oaL4T70c/Tltgezl_JHI/AAAAAAAAAFc/Bmz7fYnBdDg/s320/IM000328.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5646212640200926322" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Entrevista Diario de Tarragona&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Último ensayo que ha escrito: &lt;strong&gt;‘Un extraño en casa’&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Dónde suele escribir?&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;En una habitación adaptada como despacho.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Tiene un horario para escribir?&lt;br /&gt;¿Es rigurosa?&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Sí tengo un horario.No soy rigurosa&lt;br /&gt;si estoy inspirada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Manías a la hora de escribir?&lt;br /&gt;(Música, objetos fetiche…)&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;La de revisar y revisar lo que escribo para no repetir&lt;br /&gt;palabras.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;La página en blanco le produce…&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Ilusión, porque enseguida explico una anécdota o una frase que&lt;br /&gt;he leído o una vivencia que tengo&lt;br /&gt;en mi memoria, interesante,&lt;br /&gt;y enseguida se llena…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Supo que sería escritora cuando…&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Cuando tenía 10 años y gané&lt;br /&gt;unos ‘premios especiales’ en&lt;br /&gt;mi colegio por ser la que había&lt;br /&gt;escrito la mejor historia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;El libro que le hubiera gustado&lt;br /&gt;escribir….&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Escribo y me editan lo que me gusta: Libros para padres.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Cuál es el último libro que&lt;br /&gt;ha leído?&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;He releído Novela de ajedrez,&lt;br /&gt;de Stefan Zweig.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Qué libro tiene en la mesita&lt;br /&gt;de noche?&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;La nieta del señor Lhyn,de Phillipe Claudel.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿A qué hora del día le gusta leer,&lt;br /&gt;dónde y cuántas horas le&lt;br /&gt;suele dedicar?&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;El fin de semana puedo dedicar&lt;br /&gt;3 ó 4 horas seguidas. Normalmente estudio&lt;br /&gt;libros de educación,&lt;br /&gt;psicología o pedagogía.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Un libro que se cansa de leer…&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Ninguno, porque no elijo ninguno&lt;br /&gt;que no me guste.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Si fuera un personaje de novela,&lt;br /&gt;sería…&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;No quiero ser un personaje de&lt;br /&gt;novela. Estoy a gusto siendo quien soy.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Cuando entra en una librería,&lt;br /&gt;se va directo a…&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Sección pedagogía,psicología.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;El último libro que ha regalado…&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Un extraño en casa, editado&lt;br /&gt;por Viceversa, y Un estrany a&lt;br /&gt;casa, editado por Pòrtic (grup&lt;br /&gt;62).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(He pasado el pdf en word para poder ofreceros esta entrevista "rápida" que me hizo el Diario de Tarragona).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-1548460972896041411?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/1548460972896041411/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/08/entrevista-diario-de-tarragona.html#comment-form' title='5 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/1548460972896041411'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/1548460972896041411'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/08/entrevista-diario-de-tarragona.html' title='Entrevista Diario de Tarragona'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-dg3oaL4T70c/Tltgezl_JHI/AAAAAAAAAFc/Bmz7fYnBdDg/s72-c/IM000328.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-87170791308124345</id><published>2011-08-22T03:40:00.000-07:00</published><updated>2011-08-22T03:45:49.287-07:00</updated><title type='text'>JMJ en Madrid</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-mQSmfUsAkak/TlIyO7tzpSI/AAAAAAAAAFU/Q6q877ijlRY/s1600/JMJ.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-mQSmfUsAkak/TlIyO7tzpSI/AAAAAAAAAFU/Q6q877ijlRY/s320/JMJ.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5643628515178030370" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;“Dios es amor: esto significa que tu eres querido; y aún no ha nacido el hombre a quien este pensamiento, especialmente cuando se hace cercano, no lo llene de una indescriptible gloria.”&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;Soren Kierkegaard&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hemos visto algunos las imágenes en televisión del encuentro de la juventud con el Papa en días calurosos del mes de agosto en Madrid. A mi me ha conmovido ver la alegría, la ilusión, el rostro reflexivo y de recogimiento interior de muchos, así como la variedad de razas y banderas. Hay quien dice que los jóvenes volverán a sus casas y no se acordaran del mensaje que han escuchado. Yo no lo creo. He recibido confidencias de muchos que reconocen un antes y un después de este encuentro, que han conocido amigos con sus mismos ideales y que tienen más ánimos para mejorar personalmente, aprovechar el tiempo de estudio, convivir con respeto hacia todas las creencias y darse más a los demás. ¡Todo un reto! Y, es que el adolescente, el joven, tiene ideales y los quiere vivir.      &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Toda esta “movida” me ha hecho pensar y os dejo este apunte:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Podemos hacer percibir a los hijos, tanto si somos creyentes como si no lo somos, la protección de un Dios bueno que se hace próximo, como señala Kierkegaard. Cuando tengan momentos de incomprensión con los amigos, el grupo o en el colegio, les ayudará Dios a no desanimarse, y a elevar el pensamiento. Pero, para ser consecuentes con lo que comentamos, los padres hemos de estar presentes en los momentos de sus problemas; ser padre es dar amor a manos llenas. Y, además, los padres creyentes, sin espectáculos ni sermones, han de dar testimonio de confianza y agradecimiento hacia Dios siempre: en tiempos de dificultad y en tiempos de alegrías.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Creamos en los jóvenes, ellos, si somos coherentes con lo que predicamos mejorarán. Todos los valores los transmitamos por ósmosis, por contagio. Sólo nos hace falta vivirlos. Y la figura de un Dios cercano y bueno nos ayuda a todos, sea cual sea nuestro credo y religión. Nuestros hijos valorarán también el auténtico respeto y cariño que tenemos hacia todo el mundo.  &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-87170791308124345?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/87170791308124345/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/08/jmj-en-madrid.html#comment-form' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/87170791308124345'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/87170791308124345'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/08/jmj-en-madrid.html' title='JMJ en Madrid'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-mQSmfUsAkak/TlIyO7tzpSI/AAAAAAAAAFU/Q6q877ijlRY/s72-c/JMJ.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-970244067142492859</id><published>2011-07-28T03:47:00.000-07:00</published><updated>2011-07-28T04:01:01.093-07:00</updated><title type='text'>Contemplar en tiempo de descanso</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-HjN49L69z6w/TjE_nAdULWI/AAAAAAAAAFM/WW2kFvF1Btw/s1600/DIARI-DE-TERRASSA.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 250px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-HjN49L69z6w/TjE_nAdULWI/AAAAAAAAAFM/WW2kFvF1Btw/s320/DIARI-DE-TERRASSA.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5634354548187606370" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Antes del tiempo de vacaciones quiero dejaros esta entrevista en la que hablo de la etapa adolescente, a partir de mi último libro &lt;strong&gt;&lt;em&gt;"Un extraño en casa", &lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;editado por Viceversa. &lt;br /&gt;Deseo de corazón que todos tengamos tiempo para agradecer, disfrutar de nuestros hijos y excedernos en el afecto con ellos.&lt;br /&gt;Muchas veces las prisas del trabajo profesional de los padres y de los horarios escolares de nuestros hijos y sus actividades nos restan para algo importante en nuestra vida: &lt;strong&gt;la contemplación&lt;/strong&gt; y olvidamos como nos dice el pequeño principito que &lt;em&gt;"lo esencial es invisible a los ojos". &lt;/em&gt;&lt;br /&gt;Felices vacaciones.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-970244067142492859?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/970244067142492859/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/07/contemplar-en-tiempo-de-descanso.html#comment-form' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/970244067142492859'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/970244067142492859'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/07/contemplar-en-tiempo-de-descanso.html' title='Contemplar en tiempo de descanso'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-HjN49L69z6w/TjE_nAdULWI/AAAAAAAAAFM/WW2kFvF1Btw/s72-c/DIARI-DE-TERRASSA.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-7149301201619902120</id><published>2011-07-24T23:10:00.000-07:00</published><updated>2011-07-29T04:41:00.779-07:00</updated><title type='text'>La adolescencia en TV2</title><content type='html'>Tenemos una entrevista interesante con mi nieta adolescente. "Clicar" en el título y la encontrareís.&lt;br /&gt;Podeís comentarla. &lt;br /&gt;¿Que destacamos?&lt;br /&gt;&lt;a href="http://http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-adolescencia/1135316/"&gt;http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-adolescencia/1135316/&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-7149301201619902120?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/7149301201619902120/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/07/la-adolescencia-en-tv2.html#comment-form' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/7149301201619902120'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/7149301201619902120'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/07/la-adolescencia-en-tv2.html' title='La adolescencia en TV2'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-6273901469459901724</id><published>2011-07-22T06:59:00.000-07:00</published><updated>2011-07-25T13:43:28.418-07:00</updated><title type='text'>Festiva presentación.</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-THAav3sRbr4/Ti0NoA7TpqI/AAAAAAAAAE8/MeB9wiOFX7M/s1600/Presentaci%25C3%25B3%2BVictoria%2BCardona%2BBCN_P%25C3%25A1gina_1.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 160px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-THAav3sRbr4/Ti0NoA7TpqI/AAAAAAAAAE8/MeB9wiOFX7M/s320/Presentaci%25C3%25B3%2BVictoria%2BCardona%2BBCN_P%25C3%25A1gina_1.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5633173690005038754" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Fue un acto emotivo, festivo y cargado de alegrias y de abrazos con aquellas personas que asistieron y que hacia tiempo que no veia o con aquellas otras que nos conocíamos de la Red de facebook. La sala quedo repleta de personas interesadas en este acto. Siempre es gratificant presentar un libro.&lt;br /&gt;En la mesa, estuve bien acompañada por los editores de la versión catalana y castellana y con la presentadora del libro, Mey Zamora, periodista y escritora. Todos con el deseo que "Un extraño en casa" ayude a comunicarse con los hijos aunque se compita con internet. ¡Es fundamental acordar horarios de Red!&lt;br /&gt;Como siempre queda en mi corazón un gran agradecimiento por poder escribir temas de orientación familiar para padres. Agradecer a todos los medios de comunicación sus entrevistas y, sobre todo, agradecer a mis lectores que tengan "Un extraño en casa" en su mesita de noche y así ayudar a su hijo a alcanzar una madurez equilibrada y responsable al finalizar la etapa de tempestad y de crisis.&lt;br /&gt;Felices vacaciones. Aprovechemos para comunicarnos en familia, valorar lo que tenemos y descansar un poquillo del trabajo escolar los pequeños y del trabajo profesional, los adultos.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-6273901469459901724?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/6273901469459901724/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/07/presentacion-un-extrano-en-casa.html#comment-form' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/6273901469459901724'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/6273901469459901724'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/07/presentacion-un-extrano-en-casa.html' title='Festiva presentación.'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-THAav3sRbr4/Ti0NoA7TpqI/AAAAAAAAAE8/MeB9wiOFX7M/s72-c/Presentaci%25C3%25B3%2BVictoria%2BCardona%2BBCN_P%25C3%25A1gina_1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-529448133766300763</id><published>2011-06-29T06:02:00.000-07:00</published><updated>2011-07-25T14:09:03.362-07:00</updated><title type='text'>Presentación "Un extraño en casa"</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-MNlU8Vnm_HI/TgskMcpGzmI/AAAAAAAAAEk/kIBpOJ6AosM/s1600/Presentaci%25C3%25B3%2BVictoria%2BCardona%2BBCN_P%25C3%25A1gina_1.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 160px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-MNlU8Vnm_HI/TgskMcpGzmI/AAAAAAAAAEk/kIBpOJ6AosM/s320/Presentaci%25C3%25B3%2BVictoria%2BCardona%2BBCN_P%25C3%25A1gina_1.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5623628355967831650" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Un extraño en casa.&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;“Poder hablar es amarse...&lt;br /&gt;Había asociado la idea del amor a la conversación y se me han quedado unidas irreversiblemente coma la uña a la carne”.&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;Carmen Martín Gaite&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No es fácil comunicarse con nuestros adolescentes, y la convivencia se convierte en un rompecabezas de máxima dificultad en el que es complicado encajar todas las piezas adecuadamente. ¡Nos ha salido competencia! Y es que ahora resulta que nuestros hijos prefieren conectarse con los amigos de la Red antes que comunicarse con nosotros. Y los padres abandonamos al primer ramalazo de nuestro hijo por no saber establecer diálogos con esos adolescentes felices con sus auriculares en los oídos y con el ordenador en marcha.&lt;br /&gt;¿Cómo abriremos la puerta del diálogo? ¿Cómo conseguiremos que nos escuchen y cómo sabremos escucharlos? &lt;br /&gt;¿Cómo podrán interiorizar los valores que les queremos transmitir y que ellos también se plantean, valores tales como la amistad, la bondad, la generosidad, el amor, la responsabilidad, la autonomía o la libertad, si no podemos conversar con ellos?&lt;br /&gt;Procuraremos, en primer lugar, conservar y aumentar el vínculo afectivo que se creó en la etapa infantil de nuestro hijo. Lo fundamental para comunicarse hoy es el afecto que ya tenemos ganado y que proporciona el clima de confianza óptimo. También fomentaremos una aceptación y un respeto crecientes hacia el adolescente, esforzándonos por comprenderle.&lt;br /&gt;Son adolescentes, y como indica su etimología latina, “adolescere” significa que les falta algo para alcanzar esa madurez, que los padres debemos ayudarles a descubrir. &lt;br /&gt;La adolescencia es un recorrido en el que el hijo vive una crisis. Por ello, debe sentirse muy valorado y acompañado para superarla con éxito. Conozco bien a los adolescentes y, aunque parezcan raros, no lo son. Se trata de personas normales sometidas a una revolución hormonal, una revolución que afecta tanto a su aspecto físico como al psicológico; a lo cual se añade su búsqueda de identidad y su necesidad de independencia. El problema es que este deseo de independencia no coincide con el criterio que los padres tenemos de la misma, más próximo a la libertad responsable. Al mismo tiempo, para los hijos, buscar su integración en el grupo crece con mucha fuerza en esta etapa de socialización y será deseable que escojan amigos que no echen a perder lo que hasta ahora hemos construido los padres.&lt;br /&gt;La comunicación es una forma concreta de querer; por lo tanto, abandonarlos a la pandilla, al amigo íntimo o a les presiones de la publicidad o de la red sin hablarles de los beneficios o de las deficiencias que pueden recibir, está prohibido cuando procuramos ser unos padres efectivos, cariñosos y coherentes. Seremos unos padres íntegros que desean buscar todos los medios que están a su alcance para formar a sus hijos.&lt;br /&gt;Os espero en la presentación oficial. &lt;br /&gt;Gracias.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-529448133766300763?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/529448133766300763/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/06/presentacion-un-extrano-en-casa.html#comment-form' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/529448133766300763'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/529448133766300763'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/06/presentacion-un-extrano-en-casa.html' title='Presentación &quot;Un extraño en casa&quot;'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-MNlU8Vnm_HI/TgskMcpGzmI/AAAAAAAAAEk/kIBpOJ6AosM/s72-c/Presentaci%25C3%25B3%2BVictoria%2BCardona%2BBCN_P%25C3%25A1gina_1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-983745504691957712</id><published>2011-05-28T03:58:00.001-07:00</published><updated>2011-05-28T04:09:08.667-07:00</updated><title type='text'>Un extraño en mi hogar. Junio 20011 en Librerias de España</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-gbrKGIJ_jbU/TeDWoSD3pQI/AAAAAAAAAEI/6alhrehvwY4/s1600/Imatge1.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 188px; height: 271px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-gbrKGIJ_jbU/TeDWoSD3pQI/AAAAAAAAAEI/6alhrehvwY4/s320/Imatge1.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5611721123234817282" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Os dejo la cubierta de mi nuevo libro sobre adolescentes. He escrito diversas propuestas que os ofrezco para facilitar la comunicación con ellos. Comunicación y confianza necesarias para llegar a acuerdos, pactar horarios de "salidas" de noche, acompañar en su proceso evolutivo, etc... En esta etapa buscamos recursos para ayudarle a encontrar su identidad y tenir capacidad drítica y criterios sólidos interiorizados. Queremos que llegue al final de su adolescencia libre y feliz. ¡Todo un reto!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-983745504691957712?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/983745504691957712/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/05/un-extrano-en-mi-hogar-junio-20011-en.html#comment-form' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/983745504691957712'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/983745504691957712'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/05/un-extrano-en-mi-hogar-junio-20011-en.html' title='Un extraño en mi hogar. Junio 20011 en Librerias de España'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-gbrKGIJ_jbU/TeDWoSD3pQI/AAAAAAAAAEI/6alhrehvwY4/s72-c/Imatge1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-3193370997158937593</id><published>2011-05-15T04:56:00.000-07:00</published><updated>2011-05-15T04:58:12.198-07:00</updated><title type='text'>Simplificarse</title><content type='html'>&lt;strong&gt;Simplificarse&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La mejor forma de simplificar la vida es recordar a menudo que hemos de trabajar para vivir y no vivir para trabajar. Tampoco vivimos para comer, sino que comemos para vivir. &lt;br /&gt;Reflexionemos juntos: tienes a mano medios, no objetivos. Si quieres ser feliz puedes pensar que el coche grande para salir toda la familia, la tienda de camping que hemos comprado, los alimentos etc. son instrumentos para disfrutar del descanso, el entretenimiento y necesarios para reparar fuerzas; pero no son gastos personales, sino para el uso de todos los componentes de la familia.&lt;br /&gt;Os dejo a continuación algunos puntos para adaptarlos a nuestro “modus vivendi” que nos pueden ayudar a simplificarnos:&lt;br /&gt;• Estudiar los menús y tener en la despensa y en el frigorífico lo que vamos a necesitar los próximos quince días.&lt;br /&gt;• Ir siempre con una lista a las rebajas y nunca comprar inutilidades que sólo utilizamos una vez. No es imprescindible estrenar un vestido cada vez que tenemos un compromiso. Si nos reunimos con las mismas personas no nos preocupemos, pueden pensar lo que quieran, para eso son libres (me sabe mal provocaros una decepción: el caso es que no se fijan en nosotros; están más pendientes de si ellos van suficientemente arreglados).&lt;br /&gt;• Pedir a los abuelos lo que queremos que nos traigan los Reis Magos. Demasiados juguetes dispersan la atención de les pequeños. Aprovechar su disponibilidad para salir solos marido y mujer a donde os apetezca.&lt;br /&gt;• Revisar los armarios para ver qué cosas hace un año que no utilizamos y deshacernos de ellas de inmediato. Puede crearnos mala conciencia el tener objetos que no utilizamos cuando hay tantas personas en el paro.&lt;br /&gt;• Acumular todas las gestiones de calle en un mismo día. También conviene hacer la programación de la agenda, las revisiones médicas de los hijos...&lt;br /&gt;• Recortar cenas complicadas y substituirlas por otras, con familias amigas, con un sencillo y buen pan con tomate, embutidos, etc. (y no os digo una tortilla de patatas para no daros trabajo... Siempre tenemos la solución de pedir que la traiga una de las familias invitadas).&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;Quizá, forzados por la crisis económica, aprenderemos a simplificar el consumo, nos haremos más austeros y caeremos en la cuenta de que no iremos de cabeza por no tener tantas virguerías, las últimas novedades informáticas o tantos collares. Pasaremos menos angustias; pero, sea como sea, que no falten los libros y la buena música...&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-3193370997158937593?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/3193370997158937593/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/05/simplificarse.html#comment-form' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/3193370997158937593'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/3193370997158937593'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/05/simplificarse.html' title='Simplificarse'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-5164546235151571318</id><published>2011-04-15T01:58:00.000-07:00</published><updated>2011-07-25T13:49:24.888-07:00</updated><title type='text'>Ser abuelos</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-55qI72EDuh0/TagJJVZvKBI/AAAAAAAAAD4/ROjUOtTKI5o/s1600/cubiertconci.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 215px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-55qI72EDuh0/TagJJVZvKBI/AAAAAAAAAD4/ROjUOtTKI5o/s320/cubiertconci.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5595732592976406546" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Ser abuelos&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;El que no posee el don de maravillarse ni de entusiasmarse &lt;br /&gt;es como si estuviera muerto, porque sus ojos están cerrados. &lt;/em&gt;&lt;br /&gt;Albert Einstein &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La experiencia de ser abuelos nos permite sentirnos jóvenes &lt;br /&gt;porque se renuevan los ánimos. Y, aparte de la juventud del &lt;br /&gt;alma, se renueva la del cuerpo: no hace falta hacerse ningún tipo &lt;br /&gt;de tratamiento de estética —si no es del todo imprescindible— &lt;br /&gt;porque esta alegría íntima que tenemos los abuelos se expande &lt;br /&gt;hacia fuera. Es un privilegio seguir hacia delante y no mirar &lt;br /&gt;atrás. Muchos de nosotros recuperamos el optimismo, sonreímos &lt;br /&gt;más y difundimos la buena nueva de un nacimiento a los &lt;br /&gt;cuatro vientos. ¡Cómo nos alegra y nos remueve positivamente &lt;br /&gt;a todos la presencia de un bebé y de un niño! &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Te queda grabado para siempre el buen aspecto de tu hija o de &lt;br /&gt;tu nuera después del parto o con el bebé arrimado al pecho, la &lt;br /&gt;habitación blanca de la clínica, las miradas de complicidad de los &lt;br /&gt;padres; no hace falta decir que los abuelos se otorgan la semejanza &lt;br /&gt;del recién nacido, se preguntan sobre el color de los ojos, que al &lt;br /&gt;principio son de un tono azul marino, pero después, ¿qué color &lt;br /&gt;tendrán? Todo huele a colonia fresca; en el ambiente se respira paz &lt;br /&gt;y felicidad. El don más grande que tenemos es la vida, y en la vida &lt;br /&gt;de cualquier persona siempre se ha de entrar de puntillas. Cuando &lt;br /&gt;comienza se ha de arropar de afecto y de respeto. Tengo en la &lt;br /&gt;memoria la frase de un autor francés que se ajusta perfectamente a &lt;br /&gt;este contexto: «Todo amor nace inocente, frágil, débil, vulnerable, &lt;br /&gt;es nuestra fidelidad la que tiene que protegerlo y llevarlo a cuestas &lt;br /&gt;como a un niño». &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sentimos que tenemos proyectos nuevos y atractivos y que con &lt;br /&gt;el reto de ejercer de abuelos se han acometido muchas expectativas &lt;br /&gt;que anhelábamos cuando vivimos el nuevo compromiso de nuestros &lt;br /&gt;hijos de elegir y decidir casarse y cuando nos anunciaron el &lt;br /&gt;deseo de tener un hijo. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La edad cronológica es la que tiene nuestro cuerpo, la mental &lt;br /&gt;depende de nuestros objetivos. Se puede ser viejo no siéndolo, si &lt;br /&gt;uno piensa: «Lo mejor es jubilarme para no trabajar ni hacer nada». &lt;br /&gt;Por fortuna se puede ser joven siendo mayor si se está dispuesto a &lt;br /&gt;aprovechar que ya no se ha de ir con el mismo ritmo de la época laboral &lt;br /&gt;y se practican con más calma las aficiones que teníamos arrinconadas, &lt;br /&gt;y éstas, ¿por qué no compaginarlas con las de ejercer de &lt;br /&gt;abuelos? Me decía una madre de tres hijos: «Me alegra ver que a mi &lt;br /&gt;madre, que siempre está muy ocupada, se le haya ocurrido ejercer &lt;br /&gt;una día a la semana de abuela. Se lo agradezco mucho, siempre ha &lt;br /&gt;sido una mujer muy activa y con una alegría contagiosa, aportará &lt;br /&gt;mucho a nuestro hogar. Tiene muchas ideas para que mis hijos se &lt;br /&gt;lo pasen muy bien con lo que les ofrece, no la quiero de canguro, &lt;br /&gt;la quiero de abuela».&lt;br /&gt;(Extraido de mi libro Conciliar la vida familiar. Editado por Styria)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Firmas San Jorge:&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;A Troa "Garbí":&lt;/strong&gt; Rambla Catalunya (a l'alçada del nº 70, a prop carrer València) &lt;br /&gt;De 4h a 5'30h. tarda&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;&lt;strong&gt;A "Libreria A Peu de pàgina":&lt;/strong&gt; C/ Major de Sarrià, 50&lt;br /&gt;De 6h. a 8h.&lt;br /&gt;http://www.apeudepagina.com/Sant_Jordi/&lt;br /&gt;BARCELONA&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-5164546235151571318?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/5164546235151571318/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/04/ser-abuelos.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/5164546235151571318'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/5164546235151571318'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/04/ser-abuelos.html' title='Ser abuelos'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-55qI72EDuh0/TagJJVZvKBI/AAAAAAAAAD4/ROjUOtTKI5o/s72-c/cubiertconci.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-396904189495562490</id><published>2011-03-11T06:35:00.000-08:00</published><updated>2011-03-18T02:42:51.655-07:00</updated><title type='text'>¡En la adolescencia cariño!</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-MCbU8ogj5co/TXozil9vUAI/AAAAAAAAADo/vzR_9XO1Ddw/s1600/1229029723148_f%2BS%25C3%25B3c%2Bla%2Bteva%2Bmare%252C%2Bs%25C3%25B3c%2Bla%2Bteva%2Bfilla.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 266px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-MCbU8ogj5co/TXozil9vUAI/AAAAAAAAADo/vzR_9XO1Ddw/s320/1229029723148_f%2BS%25C3%25B3c%2Bla%2Bteva%2Bmare%252C%2Bs%25C3%25B3c%2Bla%2Bteva%2Bfilla.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5582831357478785026" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Con el adolescente cariño y afecto&lt;/strong&gt; &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;“Al afecto se le debe el 90% de toda felicidad sólida y duradera”&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;C. S. Lewis&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hay un valor que perdurará antes, ahora, después y siempre en la vida de nuestros hijos adolescentes: el afecto. El afecto siempre predominará en la vida y será la música de fondo que acompañará a nuestro hijo y hará que su personalidad se desenvuelva equilibradamente, y, al saberse querido, caminará seguro, adquiriendo autoestima. &lt;br /&gt;Hacer uso correcto del afecto nos abrirá todas las puertas de comunicación con el adolescente. Lo cual quiere decir: no aprovecharnos nunca de nuestra maternidad o paternidad con frases como: “enfermaré con todos los problemas que me das...”, “mira lo que yo hago por ti y tú con que moneda me pagas...”, “ya te iría bien estar una temporada en una casa donde no te trataran como nosotros...”. Son pequeños trucos que pueden funcionar para obtener alguna respuesta positiva sólo al momento, pero que proporcionan malestar a los de casa. Nos sabría muy mal que los hijos nos quisieran complacer sólo porque se preguntaran: “¿qué podemos hacer para tener a los padres contentos?” &lt;br /&gt;Sin abusar, para no caer en chantajes afectivos, se ha de llegar al corazón de los adolescentes para estimular y motivar su voluntad. Y esto sólo lo podemos conseguir cuando somos afables. La afabilidad, o la forma adecuada de tratar a los hijos, es consecuencia de vivir para ellos y demostrarles constantemente nuestro cariño. &lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;strong&gt;La afabilidad consiste en una especial delicadeza de trato que hace que el hijo se encuentre bien a nuestro lado. &lt;/strong&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;No se trata de decir: “hazlo por mi, que te quiero mucho”, se trata de conseguir que se sienta querido diciéndole, por ejemplo: “- ¡que contentos estamos de tenerte!”, “- gracias por ocuparte de tu hermano con tu juego del ordenador”, “- perdona esta interrupción pero necesitaría...”.&lt;br /&gt;No nos creamos víctimas, los hijos también han de aprender a darnos afecto para aprender a darse, y nosotros debemos valorar los servicios o colaboración que aporten. Con valoraciones y alegría potenciemos su seguridad al verse queridos y aceptados.&lt;br /&gt;Siempre conviene pedir lo que se tenga que pedir o corregir lo que se deba corregir, sin el egoísmo de creer que somos unos desgraciados, ni caer en victimismos cuando, en realidad, somos muy afortunados de tener unos hijos que se van haciendo mayores. Unos hijos que tienen la capacidad de aprender a amar y corresponder con generosidad al amor que les damos.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-396904189495562490?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/396904189495562490/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/03/con-el-adolescente-afecto.html#comment-form' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/396904189495562490'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/396904189495562490'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/03/con-el-adolescente-afecto.html' title='¡En la adolescencia cariño!'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-MCbU8ogj5co/TXozil9vUAI/AAAAAAAAADo/vzR_9XO1Ddw/s72-c/1229029723148_f%2BS%25C3%25B3c%2Bla%2Bteva%2Bmare%252C%2Bs%25C3%25B3c%2Bla%2Bteva%2Bfilla.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-4339986600448306580</id><published>2011-01-31T06:15:00.000-08:00</published><updated>2011-01-31T06:20:14.429-08:00</updated><title type='text'>Gozar del silencio</title><content type='html'>&lt;strong&gt;Gozar del silencio&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;He tenido la gran oportunidad de ser feliz unos dias con mis nietos. Hoy se han ido.&lt;br /&gt;Un tiempo de silencio me ha hecho valorar todo lo vivido: risas inocentes, sinceridad a raudales, vitalidad extrema, rivalidad en los juegos, ternura acumulada, despertarme con un beso de mi nieto pequeño que me urge a levantarme y, sobre todo disfrutar de aquella curiosidad incansable que ayuda a crecer, a crecer y a crecer y a formar sabios. &lt;br /&gt;He olvidado lo que era negativo: los sudores de las idas a la playa, la ropa acumulada para lavar, las zapatillas de deporte desparramadas por doquier, el ruido del extractor de la cocina para freír croquetas y patatas…&lt;br /&gt;Me he quedado con la mirada de mis nietos, con su agradecimiento, con su actitud curiosa y sorprendente para encontrar novedades, con su ilusión de jugar siempre y no estar nunca quietos.&lt;br /&gt;Y yo me preguntaba: ¿Tienen calor los niños? Me parece que no.&lt;br /&gt;Y hoy debo seguir con la privilegiada añoranza que me ha dejado la huella de estos buenos recuerdos.&lt;br /&gt;El silencio de hoy me hace vivir de esperanza, me renueva el entusiasmo por lo aprendido de mis nietos y me gusta compartirlo con vosotros.&lt;br /&gt;El silencio de hoy da y dará su fruto.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Os sigo recordando que las entradas del portal vidadefamilia a partir de ahora seran siempre en castellano. Los lectores de catalán pueden seguirme en el blog de "La convivència un trencaclosques", del periódico ARA.&lt;/strong&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-4339986600448306580?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/4339986600448306580/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/01/gozar-del-silencio.html#comment-form' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/4339986600448306580'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/4339986600448306580'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2011/01/gozar-del-silencio.html' title='Gozar del silencio'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-5401338557614479326</id><published>2010-12-31T04:52:00.000-08:00</published><updated>2010-12-31T04:56:28.076-08:00</updated><title type='text'>Nuestro adolescente</title><content type='html'>&lt;strong&gt;Familia y adolescente&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La adolescencia es una época singular que muchas veces es criticada por muchos y otras veces esperada con susto por parte de los padres. Es normal, quien la vive está sometido a cambios físicos y psíquicos y necesita ir encontrando el equilibrio durante un tiempo.  Es como una enfermedad, pero con la seguridad de que quien la sufre se curará. Es un bache, que requiere un apropiado salto para sortearse. &lt;br /&gt;Es, también, un trayecto que necesita de la ayuda, la compañía y el apoyo de los padres y de la madurez de los abuelos, sin olvidar tres características de la etapa adolescente: la inseguridad, la necesidad de afecto y el idealismo. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pensando en la inseguridad, (que, por cierto, desde mi sencilla opinión creo que ante cualquier situación nueva muchos la tenemos), debemos ayudarle a interiorizar su buena imagen. Los abuelos le vemos todas las gracias y, en esta denominada crisis, tomar la actitud de valorar lo que hace bien, alegrarse de su crecimiento físico, o bien motivarlo e involucrarlo para que nos ayude en cualquier tipo de tarea y agradecérselo, son detalles que le ayudaran a aumentar su autoestima. Detalles de aliento que dan más seguridad que el tiempo empleado en mirarse en el espejo. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Con respecto a la necesidad de afecto al adolescente no hay nada mejor que escucharlo, comprender y respetar sus maneras de pensar, que seguramente serán poco coincidentes con las de los mayores, padres y demás familia. Escucharle buscando momentos de tranquilidad y tiempo para que exteriorice lo que siente sin poner caras de extrañeza, ni interrumpirlo. Ya es un privilegio para los padres encontrar un espacio para el diálogo, cuando demasiados veces se encierra en su habitación con sus deberes o con el grupo de Internet.  &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Para fomentar su idealismo no hay nada mejor que mostrarle con el testimonio que en su entorno familiar se vive lo que se predica. Vale más el ejemplo que mil normas escritas en una pizarra. Son las vivencias de los padres y de los abuelos las que irán haciendo mella en su corazón para animarse a dar su juventud en acciones solidarias si lo ha visto hecho vida en el comportamiento de sus mayores. El adolescente se rebela – y con toda la razón - contra aquellas personas que dicen una cosa y hacen la contraria.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Confiemos pues en nuestros adolescentes, démosles cariño, seamos dialogantes con ellos y tengamos paciencia, recordando esta frase de Séneca: &lt;em&gt;“Largo es el camino de la enseñanza por medio de teorías, breve y eficaz por medio de ejemplos" &lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-5401338557614479326?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/5401338557614479326/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/12/nuestro-adolescente.html#comment-form' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/5401338557614479326'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/5401338557614479326'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/12/nuestro-adolescente.html' title='Nuestro adolescente'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-8259720545607558429</id><published>2010-12-11T05:13:00.000-08:00</published><updated>2010-12-11T05:24:13.324-08:00</updated><title type='text'>Participación en el hogar</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_NJDSipszkT4/TQN6qo1P8yI/AAAAAAAAACc/AgR5j0UlL7o/s1600/Vict%25C3%25B2ria%2Bllibre%2B3%25C2%25AA%2Bedici%25C3%25B3.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 207px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_NJDSipszkT4/TQN6qo1P8yI/AAAAAAAAACc/AgR5j0UlL7o/s320/Vict%25C3%25B2ria%2Bllibre%2B3%25C2%25AA%2Bedici%25C3%25B3.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5549414038784439074" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Algunas sugerencias sobre la participación en el hogar:&lt;/strong&gt;-          &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Dejar que los hijos tengan la posibilidad de escoger el encargo y de hacer un seguimiento posterior:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-          Que los padres no escojan el encargo más fácil por el que pueda parecer el “preferido”. Ni hay nada que entristezca más a los otros que notar alguna predilección&lt;br /&gt;-          Pasar por alto y hacer que no se ve si hay algún fracaso&lt;br /&gt;-          Hacer que los encargos sean rotativos&lt;br /&gt;-          Sugerir alos hijos que algún encargo más pesado se haga entre dos o más hermanos y que lo elijan entre ellos&lt;br /&gt;-          No hacer los padres la tarea que puedan hacer los hijos, aunque las hagan mejor y más rápido.&lt;br /&gt;-          Dar las mismas responsabilidades a los chicos que a las chicas&lt;br /&gt;-          Demostrar gratitud y acostumbrar a los hijos a dar las gracias; pero no se trata de repetirlo como los loros, ellos deben de aprender contagiados por los padres. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Victoria Cardona&lt;br /&gt;Extraído de mi libro “Ensenyar a viure” (Pòrtic 2006) (labutxaca 2010)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Blog en catalán: &lt;a href="http://http://criatures.ara.cat/laconvivenciauntrencaclosques/"&gt;http://criatures.ara.cat/laconvivenciauntrencaclosques/&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-8259720545607558429?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/8259720545607558429/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/12/participacion-en-el-hogar.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/8259720545607558429'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/8259720545607558429'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/12/participacion-en-el-hogar.html' title='Participación en el hogar'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_NJDSipszkT4/TQN6qo1P8yI/AAAAAAAAACc/AgR5j0UlL7o/s72-c/Vict%25C3%25B2ria%2Bllibre%2B3%25C2%25AA%2Bedici%25C3%25B3.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-1273356851099768918</id><published>2010-12-02T12:16:00.001-08:00</published><updated>2010-12-02T12:26:17.028-08:00</updated><title type='text'>Podeu anar, sis plau a...</title><content type='html'>En aquest enllaç hi trobareu les entrades del nou blog incorporat al diari. Ara&lt;br /&gt;Podeu visitar-lo i fer comentaris.&lt;br /&gt;http://criatures.ara.cat/laconvivenciauntrencaclosques/&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por favor podeís visitar mi blog en:&lt;br /&gt;http://criatures.ara.cat/laconvivenciauntrencaclosques/&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-1273356851099768918?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/1273356851099768918/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/12/podeu-anar-sis-plau.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/1273356851099768918'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/1273356851099768918'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/12/podeu-anar-sis-plau.html' title='Podeu anar, sis plau a...'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-6996117361092972777</id><published>2010-12-02T12:16:00.000-08:00</published><updated>2010-12-02T12:16:48.253-08:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-6996117361092972777?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/6996117361092972777/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/12/blog-post.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/6996117361092972777'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/6996117361092972777'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/12/blog-post.html' title=''/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-3108684816943522194</id><published>2010-12-01T00:53:00.000-08:00</published><updated>2010-12-01T01:03:40.814-08:00</updated><title type='text'>Un petit favor</title><content type='html'>Hola amics: Volia demanar-vos que, de moment, seguíssiu els posts que faig ara al diari digital Ara.cat. El blog és "La convivència un trencaclosques". De fet és el mateix blog  que el que tenia a Criatures que s'ha integrat a Ara. Allà ho teniu molt fàcil per comentar només amb les lletres de pas i m'agradaria que m'expliquessiu com anem per l'educació del sfills. Entre tots anem aprenent cada dia una mica més per fer un futur millor. Moltes gràcies. Os espero a:&lt;br /&gt;http://criatures.ara.cat/laconvivenciauntrencaclosques/2010/11/30/estimats-amics-amigues/#comments&lt;br /&gt;Queridos amigos y amigas: Si podeís podriamos contactar a través del blog "La convivencia un trencaclosques" que se ha integrado al diario digital Ara.cat, Sigo con la misma temàtica de educación familiar y en el se reciben comentarios que enriquecen el contenido del blog. Entre todos podemos aprender para tratar con cariño y respeto a nuestros hijos y hacer un mundo mejor. Os espero en:&lt;br /&gt;http://criatures.ara.cat/laconvivenciauntrencaclosques/2010/11/30/estimats-amics-amigues/#comments&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-3108684816943522194?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/3108684816943522194/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/12/un-petit-favor.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/3108684816943522194'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/3108684816943522194'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/12/un-petit-favor.html' title='Un petit favor'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-1392848951478439437</id><published>2010-10-29T08:56:00.000-07:00</published><updated>2010-10-29T09:04:56.117-07:00</updated><title type='text'>Dol per la pèrdua d'una amiga</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_NJDSipszkT4/TMru-Z3fDyI/AAAAAAAAACU/eszEOaKc27Q/s1600/Retrat+MP.bmp"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_NJDSipszkT4/TMru-Z3fDyI/AAAAAAAAACU/eszEOaKc27Q/s320/Retrat+MP.bmp" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5533497848040984354" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No sabia com explicar-vos que jo estava de dol per la pèrdua, el vint i quatre d’octubre d’aquest 2010, d’una gran amiga: Maria Pilar Torra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;He llegit totes les entrades de http://espiria11.blogspot.com/ amb vivències de Maria Pilar Torra escrites des de la sensibilitat, l’observació i el respecte, d’estima i simpatia vers els seus i tot el que vivia, plenes de poesia,  amb fotografies adients i amb apunts de viatges i continguts de llibres de la biblioteca paterna. Llegiu-lo, si podeu! &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Jo n’he sortit desprès de la seva lectura molt  commoguda, més enyorada per no poder compartir l’amistat amb la meva amiga Pilar però més reconfortada pel sentit que ha donat a la seva vida.  &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El dolor s’ha d’anar paint i la seva estimada família i amics tot just comencem.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La Pilar inspirava confiança tant bon punt la coneixies, per a mi era una bona amiga i una amiga amb totes les qualitats: lleial i comprensiva, amb gran dosis de serenitat, discreció, bon humor i prudència, qualitats fruit de la seva intel•ligència i per l’ilusió de fer el bé. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Amb un somriure i una capacitat d’escolta fora del que és normal sempre estava disponible per fer un favor a la seva estimada família, als alumnes de l’institut, companys de feina i amics. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Amb força de voluntat i el suport i la companyia i presència constant del seu marit, fills germanes i metges va lluitar per vèncer el càncer. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esperem que, per haver-la conegut i, gràcies al seu testimoni de fortalesa humana i cristiana, siguem tots plegats una mica millors. Em quedo amb les paraules que ella mateixa escrivia al seu blog al sortir de l’enterrament d’un familiar: &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;“És dolça la mort quan, com en aquest cas, ens empeny a donar gràcies a Déu per la vida de la persona que ens deixa i que ens ha fet una mica millors”.&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-1392848951478439437?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/1392848951478439437/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/10/el-dol-per-la-perdua-duna-bona-amiga.html#comment-form' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/1392848951478439437'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/1392848951478439437'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/10/el-dol-per-la-perdua-duna-bona-amiga.html' title='Dol per la pèrdua d&apos;una amiga'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_NJDSipszkT4/TMru-Z3fDyI/AAAAAAAAACU/eszEOaKc27Q/s72-c/Retrat+MP.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-6108652990083848721</id><published>2010-09-21T05:28:00.000-07:00</published><updated>2010-09-21T05:31:07.032-07:00</updated><title type='text'>Competint amb internet</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_NJDSipszkT4/TJilbSmCzyI/AAAAAAAAACM/fpMnqa6_F2c/s1600/contingutstv.jpg"&gt;&lt;img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 136px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_NJDSipszkT4/TJilbSmCzyI/AAAAAAAAACM/fpMnqa6_F2c/s320/contingutstv.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5519343231608999714" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Competint amb internet&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Enyoro una mica les èpoques de la meva tasca d’àvia en que deixava els meus néts amb la companyia dels teletubies (mirar foto de la Clara i Tomi quan eren uns marrecs)&lt;br /&gt;Avui és difícil comunicar-se amb els fills i la convivència esdevé un trencaclosques, d’aquells de màxima dificultat, en el que és difícil encaixar totes les peces  adequadament. &lt;br /&gt;Tenim competència! &lt;br /&gt;Ara resulta que els nostres adolescents prefereixen més connectar-se amb els amics de la xarxa abans que estar comunicats amb els pares. I els pares, abandonem al primer rampell del fill en no trobar recursos per establir diàlegs amb uns adolescents feliços amb els auriculars a les orelles.&lt;br /&gt;I us ho dic per experiència. Els meu fill i la nora ens van demanar al meu marit i a mi d’anar a casa seva una setmana ja que ells tenien feina fora... &lt;br /&gt;Ui, quin debat per parlar amb ells!&lt;br /&gt;S’organitzaven per torns per tenir l’ordinador i a la que em despistava també m’agafaven el meu. Els tres adolescents enganxats al twenti  i el de nou anys a un joc de vídeo de una granja que semblava interessant ja que segons el que plantava tenia d’esperar i una s’alegrava.&lt;br /&gt;Diuen que “l’educació és aprenentatge per l’espera”. Jo ja no sé si és veritat doncs els seus germans grans, que havien fet el mateix a la seva edat, no s’esperen gaire i demostren una habilitat extraordinària amb el teclat fent anar els dits més ràpids que la llebre de la faula.&lt;br /&gt;D’aquí tres anys, si encara he sobreviscut, us explicaré com hem arribat a la maduresa de l’adolescència... De moment “competint amb internet”.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-6108652990083848721?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/6108652990083848721/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/09/competint-amb-internet.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/6108652990083848721'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/6108652990083848721'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/09/competint-amb-internet.html' title='Competint amb internet'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_NJDSipszkT4/TJilbSmCzyI/AAAAAAAAACM/fpMnqa6_F2c/s72-c/contingutstv.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-494313190757237004</id><published>2010-09-12T06:05:00.000-07:00</published><updated>2010-09-12T06:07:24.442-07:00</updated><title type='text'>El silenci</title><content type='html'>&lt;strong&gt;El silenci&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Jo vinc d’un silenci&lt;br /&gt;antic i molt llarg…&lt;br /&gt;… Jo vinc de les places&lt;br /&gt;i dels carrers plens&lt;br /&gt;de xiquets que juguen&lt;br /&gt;i de vells que esperen,&lt;br /&gt;mentre homes i dones&lt;br /&gt;estan treballant&lt;br /&gt;als petits tallers,&lt;br /&gt;a casa o al camp.&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;Raimon&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Doncs sí, amics i amigues…. una estona de silenci m’ha fet valorar el que he viscut: somriures innocents, sinceritat a dojo, vitalitat extrema, rivalitat en els jocs, tendresa acumulada, despertar-se amb l’ombra del més petit que et diu que ja no té més son… això sí amb un petó, o disfrutar d’aquella curiositat incansable que ajuda a créixer i a créixer i a fer savis. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;He oblidat allò negatiu: les suades d’anades a la platja, la roba estesa, les sabatilles d’esport escampades per tot, el soroll de l’extractor per fregir patates o croquetes…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;M’he quedat amb la mirada dels néts, amb el seu agraïment, amb la seva actitud sorprenent per cercar novetats, amb a seva il.lusió per jugar sempre i no parar mai quiets.&lt;br /&gt;I jo em preguntava: Tenen calor els nens? Em sembla que no.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I avui, he de seguir amb la privilegiada enyorança que m’han deixat el rastre d’aquests bons records.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El silenci d’avui em fa viure d’esperança i em renova l’entusiasme pel que he après de les criatures i m’agrada compartir-lo amb vosaltres amb aquest breu post.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El silenci d’avui, dóna i donarà el seu fruit, tot i què ho dic sincerament estic ben enyorada!.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-494313190757237004?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/494313190757237004/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/09/el-silenci.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/494313190757237004'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/494313190757237004'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/09/el-silenci.html' title='El silenci'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-4778199876243821532</id><published>2010-07-30T01:27:00.000-07:00</published><updated>2010-07-30T01:38:18.509-07:00</updated><title type='text'>LLeugers d'equipatge</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_NJDSipszkT4/TFKNLwRo2aI/AAAAAAAAAB8/_JUGN-7jimY/s1600/maleta-07.gif"&gt;&lt;img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 115px; height: 82px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NJDSipszkT4/TFKNLwRo2aI/AAAAAAAAAB8/_JUGN-7jimY/s320/maleta-07.gif" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5499613328049756578" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Lleugers d’equipatge&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lleugers d’equipatge sense les acceleracions i sense els horaris de feina anem feliços a reforçar la confiança i els vincles afectius amb els nostres. També amb aquella il.lusió de recuperar converses amb amics de sempre i nous prenent la fresca i ben acompanyats.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;3 petits suggeriments:&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1.- Viure l'alegria i el bon humor en l’ambient de vacances: &lt;br /&gt;Per a evitar problemes és aconsellable organitzar activitats divertides i atractives; i especialment triar llocs d’estiu en què puguem trobar altres famílies ocupades de la formació dels seus fills i unir-nos per a trobar-les junts – les excursions i l’esport sempre són les qualificades amb més “estrelles”- i, així millorar-nos, pares i fills, a través del tracte social. Viure l’amistat amb més intensitat i la sociabilitat són dos valors propis del temps d’estiu.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;2.- Donar major importància al diàleg: &lt;br /&gt;En temps de vacances les converses poden i han de ser més relaxades i aprofitar el temps de descans per a tractar temes més profunds com les conseqüències de la moguda nocturna i altres, i sobre tot escoltar el que pensen els nostres fills. Igual que en medicina amb el diagnòstic precoç, en educació també es tracta de preveure. Si escoltem sense mirar el rellotge entendrem millor les inquietuds i la forma de ser dels nostres fills.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;3.-No oblidar als avis: &lt;br /&gt;Alguns pares es reuneixen a casa dels avis. Es tracta d’organitzar-se de manera que els avis estiguin descansats per a transmetre les seves arrels, memòries i cultura de la vida sense estar atabalats. La millor manera és posar-se d’acord amb ells abans de començar l’estada en la seva llar. És una ocasió d’or per als néts conviure pacíficament amb els progenitors dels seus pares. Amb ordre es pot fer d’avi o d’àvia (ho dic per la meva experiència) amb tota la capacitat d’estimar que donen els anys i el sentiment d’afecte que reedita la joventut del cor dels quals tenim el privilegi de ser avis.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A descansar, canviar d'aires i carregar piles...&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-4778199876243821532?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/4778199876243821532/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/07/lleugers-dequipatge.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/4778199876243821532'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/4778199876243821532'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/07/lleugers-dequipatge.html' title='LLeugers d&apos;equipatge'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_NJDSipszkT4/TFKNLwRo2aI/AAAAAAAAAB8/_JUGN-7jimY/s72-c/maleta-07.gif' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-7607526799333380196</id><published>2010-07-17T01:27:00.001-07:00</published><updated>2010-07-17T01:27:50.646-07:00</updated><title type='text'>Som pares de fills adolescents!</title><content type='html'>Cinc claus per les mares i els pares que desitgen educar en la llibertat responsable:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De tots el valors que hem d’ensenyar a viure als nostres fills, la llibertat és el primer. Cal recordar-ne algunes de les paraules relacionades: respecte, responsabilitat, conquesta, obertura, veritat i bé.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Avui m’agradaria deixar 5 punts anotats, són de sentit comú per això ben aplicats donen bon resultat:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1.- Valorar la llibertat com un repte personal de la mare o del pare; per això l’actitud correcta dels pares no és la de dir: “ja ho he aconseguit”, sinó: “ho continuaré intentant”. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;2,- Estar sempre atents per a progressar particularment i potenciar les nostres qualitats. Aquest afany de superació comporta autocrítica, bon ànim i esforç. Això sí aquesta autocrítica no ens pot treure la serenitat per això és recomanable sempre mirar endavant! &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;3.- Aprofitar pel•lícules del tipus La vida és bella o Carros de foc per fer preguntes als fills i saber què en pensen dels protagonistes que lluiten pels seus ideals.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;4.- Alliberar-se de la pressió de l’estrès cercant temps per a reflexionar, badar, contemplar i abandonar estímuls per gaudir de llibertat interior. Això ajuda a millorar les relacions i a prendre decisions sobre l’educació dels fills amb més encert. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;5.- Informar i formar els fills per ensenyar-los a decidir i triar amb coneixements. Escollir una opció sempre exclou l’altra. Fer-los reflexionar sobre les conseqüències de fer ben seu el que tria i ser-ne responsable.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-7607526799333380196?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/7607526799333380196/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/07/som-pares-de-fills-adolescents.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/7607526799333380196'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/7607526799333380196'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/07/som-pares-de-fills-adolescents.html' title='Som pares de fills adolescents!'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-1198065937558960205</id><published>2010-06-14T13:31:00.000-07:00</published><updated>2010-06-14T13:42:07.124-07:00</updated><title type='text'>Amb Saint Exupery...</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_NJDSipszkT4/TBaTTMtW8aI/AAAAAAAAAB0/0yLi5dEnywk/s1600/1203357775_f.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 304px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_NJDSipszkT4/TBaTTMtW8aI/AAAAAAAAAB0/0yLi5dEnywk/s320/1203357775_f.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5482731554408427938" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Reflexionem amb Saint Exupéry sobre l'amor&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;"En aquell moment no vaig saber comprendre res. Hauria d’haver-la jutjat pels seus actes i no per les seves paraules… Mai deuria haver fugit. Hauria d’haver endevinat la seva tendresa, sota les seves innocents tretes. Les flors són tan contradictòries. Però jo era massa jove per estimar-la”.&lt;/em&gt;Antoine Saint Exupéry&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Formem bé els pares en l'amor als nostres fills? Senzillament cal pensar-hi: una cosa és informar i l'altre formar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;D’Antoine de Saint-Exupéry, m’interessa – des del punt de vista de l’amor, de la llibertat i de l’arrepentiment – fer una pinzellada d’un episodi de la seva vida, tal com ho vaig escoltar i que he revisat per internet i del que us deixo al final de l’article una referència. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Era l’any 1940 quan Consuelo Soucin, la seva esposa, que vivia a Paris es va refugiar al camp, a les afores de la ciutat, per escapolir-se de les bombes alemanyes mentre el seu marit, aconseguia ser admès com a pilot de guerra al Nord d’Àfrica, desprès de “mig” barallar-se amb la seva dona.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;10 anys abans, a Buenos Aires, Saint Exupéry havia empès a Consuelo a pujar al seu avió; un cop asseguda a la cabina i amb el motor ja engegat li va demanar un petó i que es cassés amb ell; al negar-se ella a aquesta petició Antoine va apagar el motor i dirigint el morro de l’avió al mar li va dir: “o em fas el petó o ens en anem a l’aigua”. Quin ensurt i quina pressió, oi? &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I a mi m’ha fet pensar que probablement el seguit d’aventures amb altres dones del nostre estimat autor i un matrimoni ple de ruptures i reconciliacions podia haver-se gestat malament. Un inici de relació amb molt de rampell i imposició a on la llibertat de la dona quedava força alterada i minvada. No ho desitjaria ni pels meus fills, ni pels meus néts, ni per cap fill de pares i mares del món. Per això des del meu punt de vista em sembla que és bo recordar dos punts per reflexionar:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1.- Tota formació donada pels pares amb claredat, naturalitat i parlant del compromís que comporta l’unió de dues persones per començar una vida en parella exigeix una actitud seriosa i fer una elecció lliure que no sigui producte de la frivolitat ni de pressió de cap mena. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;2.- Els pares procurem donar la formació sobre l’amor al caliu de la llar. Hauria de quedar-los clar que som persones que vivim amb cor, cos i cap. No podem excloure ni l’afectivitat, ni l’atracció física ni la voluntat en parlar de l’amor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cal dir que mai estarem prou agraïts a Antoine Saint Exupery per una de les obres més emotives del panorama literari que arriba tan directe al nostre cor i de la que tan podem aprendre a estimar tots plegats. I és que sembla que al Nord d’Àfrica aquest xicot desprès de la crisi va reflexionar i penedit es va tornar a reunir amb Consuelo a Nueva York al cap de dos anys. Desprès va arribar la guerra i la seva mort. Ella ens va deixar un llibre “Memòries de la rosa” en el que podem ampliar l’agitada vida sentimental d’aquesta famosa parella durant quinze anys.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Us transcric un paràgraf de El Cultural.es:&lt;br /&gt;“En 1930 Antoine de Saint-Exupèry fue presentado en Buenos Aires a la salvadoreña Consuelo Sucin, viuda de Gómez Carrillo; en ese mismo instante, y sin mediar apenas conversación la invitó a subir a su avión, y en pleno vuelo soltó la palanca de mando y exigió un beso a la aterrada latina que acabó accediendo ante el pánico de ver el morro del avión dirigirse en picado hacia el mar. Acto seguido el aviador y escritor francés le pidió a Consuelo que se casase con él. “Usted se viene a mi avión para ver el Río de la Plata desde las nubes! ¡Verá una puesta de sol como no puede verse en ningún otro sitio!”, le había dicho Saint-Exupèry en el hotel donde se acababan de conocer unas horas antes”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Bé, pensem-hi una mica. Més apunts a l'altre blog:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;http://criatures.cat/seccio/blogs/la-convivencia-un-trencaclosques/&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-1198065937558960205?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/1198065937558960205/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/06/reflexions-sobre-lamor-amb-saint.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/1198065937558960205'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/1198065937558960205'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/06/reflexions-sobre-lamor-amb-saint.html' title='Amb Saint Exupery...'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_NJDSipszkT4/TBaTTMtW8aI/AAAAAAAAAB0/0yLi5dEnywk/s72-c/1203357775_f.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-8319373063211752160</id><published>2010-06-04T04:40:00.000-07:00</published><updated>2010-06-04T04:46:19.072-07:00</updated><title type='text'>A peu de pàgina, presentem...</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_NJDSipszkT4/TAjmmXr7TEI/AAAAAAAAABs/Y7xHYASQico/s1600/DSC05443.JPG"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_NJDSipszkT4/TAjmmXr7TEI/AAAAAAAAABs/Y7xHYASQico/s320/DSC05443.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5478882493563882562" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Us deixo un record de la presentació d’ahir, 3 de juny del 2010.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Em va presentar l’últim llibre publicat Qui mana aquí? la Regidora del districte Sarrià-Sant Gervasi Sara Jaurrieta.&lt;br /&gt;Fou un acte entranyable per molts motius:&lt;br /&gt;L’assistència de veïns de Sarrià. L'ubicació de la llibreria. L'ambient càlid i agradable que es va obtenir gràcies a Gemma Barrufet -una llibretera amb connotacions de Meg Ryan quan ens interpretava "Tinc un e-mail"- i companyia d'amigues de tota la vida, tot envoltat d'aquell sentiment que ens donen la presència dels llibres, sentiments peculiars que ens fan reviure molts bons moments passats amb un llibre a la mà.&lt;br /&gt;Un motiu principal és que era d'agrair la presentació de la Regidora, dona enfeinada i compromesa: mare jove de dues bessones i amb actitud de servei vers els ciutadans. Jo hi estava molt compenetrada per haver viscut, també, fa uns anys els problemes i alegries del barri de quan vaig fer amb molt goig de consellera municipal d'Ensenyament i de Salut Pública.&lt;br /&gt;Un acte, el d'ahir per recordar sempre amb agraïment i emoció.&lt;br /&gt;Gràcies, Sara, gràcies Gemma, gràcies amics/es, gràcies llibres....&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-8319373063211752160?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/8319373063211752160/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/06/peu-de-pagina-presentem.html#comment-form' title='5 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/8319373063211752160'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/8319373063211752160'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/06/peu-de-pagina-presentem.html' title='A peu de pàgina, presentem...'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_NJDSipszkT4/TAjmmXr7TEI/AAAAAAAAABs/Y7xHYASQico/s72-c/DSC05443.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-5888537235909612029</id><published>2010-05-30T00:40:00.000-07:00</published><updated>2010-05-30T01:39:07.178-07:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_NJDSipszkT4/TAIYR4RLlgI/AAAAAAAAABk/eCXTFW_BHxQ/s1600/Imagen+016.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_NJDSipszkT4/TAIYR4RLlgI/AAAAAAAAABk/eCXTFW_BHxQ/s320/Imagen+016.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476966792277235202" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Presentació de &lt;em&gt;Som avis&lt;/em&gt;, un llibre que vol ser un homenatge als avis i una ajuda per la convivència entre pares, avis i néts.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Amb l'escriptora Maria Carme Roca i l'editor de Mina (grup 62) Pere Tió.&lt;/strong&gt;&lt;em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“El misteri és aquell fons de realitat a on no arribem.”&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;Gustave Thibon&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Jo recordo de la meva mare que tenia cura del pare com si fos un nen  petit. No oblido la imatge del dormitori dels pares, abans d’anar a dormir, amb la gira del llençol oberta i tota la roba del pare per l’endemà organitzada per ella. Quan els nostres pares tenien un compromís, i havien de sortir més arreglats, fins i tot li revisaven el nus de la corbata i li enllustraven les sabates amb gran eficàcia, seriositat i interès; tot es feia amb gran naturalitat. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Les mares del segle passat estaven disposades a donar sense rebre i sense passar factura; tot allò era normal, estàvem molt lluny  de  la dona que es passeja pel passadís de casa dient: “pobra de mi, com pateixo i que poc què em queixo”, fent-se la víctima. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Era un entendre la vida pròpia de l’època, a la que s’hi  afegien unes circumstàncies i una manera de viure amb rols ben determinats: la dona era la mestressa de la casa i l’home el proveïdor oficial del que fos menester per la bona economia de la llar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tot això ha passat a la nostra memòria biogràfica amb agraïment per la seva generositat que ens empès a augmentar l’estima pels que ens han precedit.&lt;br /&gt;Moltes gràcies àvies!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-5888537235909612029?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/5888537235909612029/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/05/record-duna-presentacio-dun-llibre-que.html#comment-form' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/5888537235909612029'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/5888537235909612029'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/05/record-duna-presentacio-dun-llibre-que.html' title=''/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_NJDSipszkT4/TAIYR4RLlgI/AAAAAAAAABk/eCXTFW_BHxQ/s72-c/Imagen+016.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-202275252096652838</id><published>2010-05-25T14:52:00.000-07:00</published><updated>2010-05-30T00:40:21.232-07:00</updated><title type='text'>La taula i la vida de família!</title><content type='html'>Intentem un àpat cada dia tots plegats!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Molts pensem que asseure’s a la taula junts per menjar és un element de cohesió familiar i social i alhora una bon element d’educació. Es el moment de la comunicació per refer forces – bon temps d’oci -, és l’espai de reunió, de la tertúlia, del descans. L’àpat, per avis i pares, és també un espai per l’educació a on no només donem importància  a la manera d’agafar els coberts sinó a valors com el què el jove cedeixi la fruita que li agradi més a un germà o a un convidat, o a saber escoltar i no interrompre amb veu forta, esperar-se a aixecar-se de la cadira fins que tots hagin acabat. Paciència, generositat i esforç queden ben patents amb aquests tres aspectes de la convivència quotidiana.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Alguns recordem la faula de “El festín de Babette”, de l’escriptora danesa Karen Blixen, autora també de “Memòries de África”, interpretada genialment per aquells comensals que tot i no saber ni el nom del que mengen (menys el coronel) van suavitzant les seves formes de parlar, es dolen d’haver enutjat als altres i s’omple tota la taula de mirades de complicitat, de perdó, d’amor i d’agraïment a les dues germanes que han quedat solteres per ocupar-se de la comunitat que els havia llegat el seu pare difunt. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per Babette la cuina és un art amb el qual és capaç d’atorgar la felicitat a les persones que gaudeixen dels seus plats. Que convenient és a l’actualitat no oblidar la taula! A molts, degut a la manca de temps, ens resulta molt pràctic prendre aliments de la nevera i en pla ràpid – tot ha de ser ràpid – menjar desordenadament amb els conseqüents problemes de salut, normals quan es viu tan de pressa. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És comprensible que dedicar-se a fer una bona cuina vol temps, del què ni ha menys cada dia; ara bé, com que menjar plegats en família és una bona eina de comunicació,  hauríem de procurar un àpat junts cada dia, amb una cuina més simplificada i senzilla que els dies festius, però si estem organitzats segur que no ens privarem d’aquesta reunió de pares i fills.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-202275252096652838?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/202275252096652838/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/05/asseguts-la-taula-i-fer-vida-de-familia.html#comment-form' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/202275252096652838'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/202275252096652838'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/05/asseguts-la-taula-i-fer-vida-de-familia.html' title='La taula i la vida de família!'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-8811729470348424781</id><published>2010-05-25T14:50:00.001-07:00</published><updated>2010-05-25T14:50:56.228-07:00</updated><title type='text'>Coneixement propi i dels fills</title><content type='html'>Coneixement propi i dels fills&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“El nostre cor és com la terra, que té una part de llum i una altra d’ombres. Davallar per conèixer-lo bé és molt difícil, molt dolorós, ja que sempre costa acceptar que una part de nosaltres està a l’ombra.”&lt;br /&gt;Susanna Tamaro&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Llegint aquesta frase del llibre Estimada Mathilda de Susanna Tamaro, una autora per mi  molt estimada, m’ha vingut al cap aquesta reflexió sobre la importància del coneixement personal per així estimar-nos millor i de retruc saber conviure millor amb els nostres fills i familiars.&lt;br /&gt;Quan ens trobem que tenim ombres no cal desanimar-nos, és important descobrir-les per saber quin és el nostre punt dèbil i enfortir-lo, fent petits esforços de superació personal. Si assumim que estem carregats de defectes, ens augmenta la comprensió vers els altres. Quasi diria... menys mal que en tenim! Vol dir que som normals i amb prou capacitat per educar bé els fills. &lt;br /&gt;Alhora, el coneixement del caràcter de cada fill i les seves etapes de desenvolupament, segons l’edat, seran imprescindibles a l’hora d’educar-los. Els fills són diferents i els hem de tractar de forma diferenciada. A un fill tímid, per exemple, no podem dir-li “no et surt la paraula de la boca” ni a un malgastador no li direm: “ets generós”. Sempre podem dir el que està bé o el que està malament però mai “etiquetar”. Ja veiem que en aquest exemple de la timidesa o de la generositat ens estaríem equivocant.&lt;br /&gt;Per mantenir unes bones relacions familiars, doncs, hem de considerar als nostres fills persones úniques amb qualitats i limitacions, com cadascun de nosaltres i fonamentar la convivència en el coneixement propi i els dels fills.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-8811729470348424781?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/8811729470348424781/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/05/coneixement-propi-i-dels-fills.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/8811729470348424781'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/8811729470348424781'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/05/coneixement-propi-i-dels-fills.html' title='Coneixement propi i dels fills'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-1319992862323869508</id><published>2010-05-12T14:53:00.002-07:00</published><updated>2010-05-12T14:54:06.444-07:00</updated><title type='text'>Formació de la voluntat</title><content type='html'>Avui, més que mai, hem de recordar a pares i a educadors la necessitat de reflexionar sobre el valor de l’esforç, per al desenvolupament integral de la personalitat dels nois i noies. Les famílies hem de rebutjar l’estil autoritari, però també un “deixar fer” que no conduiria a bon port l’educació per a la seva autonomia i responsabilitat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pares i mares volem que els nostres fills i filles siguin autònoms i responsables i per això hem de tenir en compte d’incrementar les seves possibilitats, educant-los la voluntat i motivant el seu esforç.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És a partir de 4 anys que la mainada reconeix el que està bé i el que està malament i, quan tenen ús de raó, són capaços de raonar-ho. Reflexionem en aquest context si som capaços de fer distingir el que està bé del que està malament i si els progenitors i els familiars de l’infant que es vol educar són un referent adequat, que proporciona pautes i models d’actuacions coherents amb els valors que es volen transmetre.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-1319992862323869508?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/1319992862323869508/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/05/formacio-de-la-voluntat.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/1319992862323869508'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/1319992862323869508'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/05/formacio-de-la-voluntat.html' title='Formació de la voluntat'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-8668852912785452890</id><published>2010-05-12T14:53:00.001-07:00</published><updated>2010-05-12T14:53:31.853-07:00</updated><title type='text'>El valor dels sentiments</title><content type='html'>Lewis Terman, investigador de la Universitat de Stanford, va inventar els famosos tests de intel·ligència. Es mesurava la intel·ligència, doncs, pel seu coeficient intel·lectual. El resultat d’una sèrie de tests i comparant-la amb altres nens del mateix grup i de la mateixa edat donava la clau per saber el nivell del coeficient (C.I.). En aquest aspecte recordo que tots els pares i mares de la meva generació estàvem pendents de saber el numero de coeficient del nostre fill o filla i potser ens vam decebre una mica quan, segons els estudis realitzats, ens van venir a dir que no era tan important com tenir un bon coeficient emocional. (C.E.)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Només ens va quedar la tranquil·litat d’haver fet el que havíem pogut sabent que els havíem valorat i estimat i l’esperança de que encara érem a temps de que fossin feliços.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-8668852912785452890?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/8668852912785452890/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/05/el-valor-dels-sentiments.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/8668852912785452890'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/8668852912785452890'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/05/el-valor-dels-sentiments.html' title='El valor dels sentiments'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5530027772891436565.post-3609027266088251993</id><published>2010-05-12T12:58:00.000-07:00</published><updated>2010-05-12T12:59:20.636-07:00</updated><title type='text'>Respecte i tolerància</title><content type='html'>El valor del respecte i la tolerància és important per ajudar a les criatures i als joves a tenir unes bones relacions familiars, laborals i socials, és per això que i aprofundirem en aquest article. Educar en el respecte i tolerància és un complement de l’educació de la llibertat; viure aquests valors és estimar la dignitat de la persona i respectar la seva intimitat. També, perquè no podríem entendre la llibertat, si no la contempléssim com una obertura vers els altres. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Avui es parla molt d’aquests temes, però poques vegades es viuen bé; només cal veure quan es reuneixen unes quantes persones...¡que poques escolten, més aviat tothom diu la seva, sense deixar intervenir a ningú; es constata que tots i totes parlen alhora. Un exemple, la paraula respecte s’escolta sovint en debats a la televisió, però només serveix per seguir dominant als altres; sembla que el més fort és aquell que crida més.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5530027772891436565-3609027266088251993?l=victoriacardona.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://victoriacardona.blogspot.com/feeds/3609027266088251993/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/05/respecte-i-tolerancia.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/3609027266088251993'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5530027772891436565/posts/default/3609027266088251993'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://victoriacardona.blogspot.com/2010/05/respecte-i-tolerancia.html' title='Respecte i tolerància'/><author><name>Blog personal de Victòria Cardona</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06259687677262284897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='28' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/-UuVa9cLkK2s/Tr5WREBamiI/AAAAAAAAAHA/i8rrb9bf7IU/s220/Autora%2BGl%25C3%25B2ria%2BBosch.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry></feed>
