dilluns, 14 de juny de 2010

Amb Saint Exupery...
















Reflexionem amb Saint Exupéry sobre l'amor

"En aquell moment no vaig saber comprendre res. Hauria d’haver-la jutjat pels seus actes i no per les seves paraules… Mai deuria haver fugit. Hauria d’haver endevinat la seva tendresa, sota les seves innocents tretes. Les flors són tan contradictòries. Però jo era massa jove per estimar-la”.Antoine Saint Exupéry

Formem bé els pares en l'amor als nostres fills? Senzillament cal pensar-hi: una cosa és informar i l'altre formar.

D’Antoine de Saint-Exupéry, m’interessa – des del punt de vista de l’amor, de la llibertat i de l’arrepentiment – fer una pinzellada d’un episodi de la seva vida, tal com ho vaig escoltar i que he revisat per internet i del que us deixo al final de l’article una referència.

Era l’any 1940 quan Consuelo Soucin, la seva esposa, que vivia a Paris es va refugiar al camp, a les afores de la ciutat, per escapolir-se de les bombes alemanyes mentre el seu marit, aconseguia ser admès com a pilot de guerra al Nord d’Àfrica, desprès de “mig” barallar-se amb la seva dona.

10 anys abans, a Buenos Aires, Saint Exupéry havia empès a Consuelo a pujar al seu avió; un cop asseguda a la cabina i amb el motor ja engegat li va demanar un petó i que es cassés amb ell; al negar-se ella a aquesta petició Antoine va apagar el motor i dirigint el morro de l’avió al mar li va dir: “o em fas el petó o ens en anem a l’aigua”. Quin ensurt i quina pressió, oi?

I a mi m’ha fet pensar que probablement el seguit d’aventures amb altres dones del nostre estimat autor i un matrimoni ple de ruptures i reconciliacions podia haver-se gestat malament. Un inici de relació amb molt de rampell i imposició a on la llibertat de la dona quedava força alterada i minvada. No ho desitjaria ni pels meus fills, ni pels meus néts, ni per cap fill de pares i mares del món. Per això des del meu punt de vista em sembla que és bo recordar dos punts per reflexionar:

1.- Tota formació donada pels pares amb claredat, naturalitat i parlant del compromís que comporta l’unió de dues persones per començar una vida en parella exigeix una actitud seriosa i fer una elecció lliure que no sigui producte de la frivolitat ni de pressió de cap mena.

2.- Els pares procurem donar la formació sobre l’amor al caliu de la llar. Hauria de quedar-los clar que som persones que vivim amb cor, cos i cap. No podem excloure ni l’afectivitat, ni l’atracció física ni la voluntat en parlar de l’amor.

Cal dir que mai estarem prou agraïts a Antoine Saint Exupery per una de les obres més emotives del panorama literari que arriba tan directe al nostre cor i de la que tan podem aprendre a estimar tots plegats. I és que sembla que al Nord d’Àfrica aquest xicot desprès de la crisi va reflexionar i penedit es va tornar a reunir amb Consuelo a Nueva York al cap de dos anys. Desprès va arribar la guerra i la seva mort. Ella ens va deixar un llibre “Memòries de la rosa” en el que podem ampliar l’agitada vida sentimental d’aquesta famosa parella durant quinze anys.

Us transcric un paràgraf de El Cultural.es:
“En 1930 Antoine de Saint-Exupèry fue presentado en Buenos Aires a la salvadoreña Consuelo Sucin, viuda de Gómez Carrillo; en ese mismo instante, y sin mediar apenas conversación la invitó a subir a su avión, y en pleno vuelo soltó la palanca de mando y exigió un beso a la aterrada latina que acabó accediendo ante el pánico de ver el morro del avión dirigirse en picado hacia el mar. Acto seguido el aviador y escritor francés le pidió a Consuelo que se casase con él. “Usted se viene a mi avión para ver el Río de la Plata desde las nubes! ¡Verá una puesta de sol como no puede verse en ningún otro sitio!”, le había dicho Saint-Exupèry en el hotel donde se acababan de conocer unas horas antes”.

Bé, pensem-hi una mica. Més apunts a l'altre blog:

http://criatures.cat/seccio/blogs/la-convivencia-un-trencaclosques/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada