divendres, 29 d’octubre de 2010

Dol per la pèrdua d'una amiga



No sabia com explicar-vos que jo estava de dol per la pèrdua, el vint i quatre d’octubre d’aquest 2010, d’una gran amiga: Maria Pilar Torra.

He llegit totes les entrades de http://espiria11.blogspot.com/ amb vivències de Maria Pilar Torra escrites des de la sensibilitat, l’observació i el respecte, d’estima i simpatia vers els seus i tot el que vivia, plenes de poesia, amb fotografies adients i amb apunts de viatges i continguts de llibres de la biblioteca paterna. Llegiu-lo, si podeu!

Jo n’he sortit desprès de la seva lectura molt commoguda, més enyorada per no poder compartir l’amistat amb la meva amiga Pilar però més reconfortada pel sentit que ha donat a la seva vida.

El dolor s’ha d’anar paint i la seva estimada família i amics tot just comencem.

La Pilar inspirava confiança tant bon punt la coneixies, per a mi era una bona amiga i una amiga amb totes les qualitats: lleial i comprensiva, amb gran dosis de serenitat, discreció, bon humor i prudència, qualitats fruit de la seva intel•ligència i per l’ilusió de fer el bé.

Amb un somriure i una capacitat d’escolta fora del que és normal sempre estava disponible per fer un favor a la seva estimada família, als alumnes de l’institut, companys de feina i amics.

Amb força de voluntat i el suport i la companyia i presència constant del seu marit, fills germanes i metges va lluitar per vèncer el càncer.

Esperem que, per haver-la conegut i, gràcies al seu testimoni de fortalesa humana i cristiana, siguem tots plegats una mica millors. Em quedo amb les paraules que ella mateixa escrivia al seu blog al sortir de l’enterrament d’un familiar:

“És dolça la mort quan, com en aquest cas, ens empeny a donar gràcies a Déu per la vida de la persona que ens deixa i que ens ha fet una mica millors”.

2 comentaris:

  1. Estic trasbalsada, no en sabia res de la mort de la Maria Pilar ni tampoc que tingues un bloc, es veritat que feia forca temps que no parlàvem, massa potser però tinc que dir que sempre, sempre, estava en el meu record i era el model que jo seguia i segueixo fins ara treballant per la causa des que em va passar “el relleu” a l’ associació de celíacs de Catalunya.

    Tinc ganes de plorar i no puc pair el nus que tinc al coll però, aprofito el vostre bloc per confirmar tot el que dius de la Maria Pilar, i espero que allà dalt, perquè ben segur que no pot estar a d’altre lloc vetllarà per tots nosaltres.

    Matilde Torralba
    Presidenta de
    SMAP Celiacs de Catalunya

    ResponElimina
  2. Matilde: Segur que s'ocuparà i vetllarà per tu i per la vostra associació. Recordo que fa una pila d'anys us vaig donar una xerrada per vosaltres sobre "Acceptació dels fills" en companyia d'un pediatre per suggeriment de la Pilar.
    Gràcies Matilde pel teu comentari. Jo també la trobo molt a faltar i també li demano que m'ajudi.

    ResponElimina